100 anys d’acompliment

Fa uns mesos, em van convidar al podcast d’un famos SaaS de recursos humans per a parlar sobre gestió del talent i quines eren les eines més adients. Com és habitual en el meu discurs, vaig comentar l’urgència de deixar enrere la vella avaluació de l’acompliment

De baix a dalt

L’altre dia, compartint una sessió d’evolució organitzacional amb un grup d’estudiants nascuts el 95, els comentava que tot canvi o transformació real succeeix, en essència, de baix a dalt. És a dir, neix a la primera línia i va ascendint (la major part de les vegades

Armari càpsula

Quan vaig emprendre, una de les primeres coses que vaig fer va ser donar més de dos terços del meu armari. Després de  més de 20 anys treballant al món de la moda, tenia roba de tot tipus, per a totes les ocasions, en tots els estampats i teixits imaginables.

Promocions horitzontals

Fa uns dies, una persona d’HR m’explicava un problema que no la deixava dormir. Davant el ràpid creixement de la seva empresa, havien promocionat a manager de l’equip de producte el seu millor tècnic. Era algú que, operativament, era excepcional, amb un nivell

Vida nova (sense foc nou)

Aquest dies estic veient Pose, una sèrie meravellosa ambientada a New York a finals dels 80. Explica com una comunitat en clar risc d’exclusió decideix crear el seu propi entorn social i cultural, conscients que el model social imperant d’aquell moment els rebutja

Àncores organitzacionals

Ara mateix podem dir que totes les empreses estan reorganitzant departaments, evolucionant rols i estructures o redireccionant projectes (o tot plegat). És fantàstic assumir com a business as usual un estat de contínua iteració, on res no queda escrit sobre pedra

Dormint amb l’enemic

En els darrers anys estic observant un comportament curiós a determinades empreses, sobretot aquelles que continúen ancorades al pensament dels 90 (encara que estiguin “digitalitzades”). Totes s’enreden a fer processos de “transformació de marca”

El poder d’allò simple

L’altre dia, a una de les meves sessions, una persona al capdavant d’una empresa de desenvolupament tecnològic m’explicava que la seva absoluta prioritat és fer que el seu equip no superi les 30 persones per a mantenir la simplicitat a tots el nivells i aprofitar tot

La productivitat és del segle XX

Aquest matí llegia horroritzada aquest article (gràcies, Eduard Scott!) on s’explica que, en una paranoia per a controlar la productivitat, Espanya és el país europeu on més empreses tenen instal.lats softwares de vigilància per a monitoritzar els seus empleats

Empreses enganyifa

Fa uns mesos, quatre professionals d’hr molt propers van estar participant alhora en un procés de selecció per al rol de Direcció de Persones d’una de les empreses sexy del moment: imatge cool, to elegantment rebel, sector emergent i molt prometedor.