S’acaba l’any i, ho mirem per on ho mirem, sembla que el món hagi embogit. Que vivim en un escenari amb reptes gegantins a tots els nivells ja ho sap tothom. Com decidim treballar amb aquests reptes té molt a veure amb la narrativa que decidim escoltar i adoptar. Sento com si estiguéssim en el punt més àlgid d’una tendència on la polarització i la confrontació són (o algú vol que siguin) la norma. La crispació que en resulta deixa la societat i les organitzacions desenfocades, atrapades en debats estèrils, paralitzades, sense esperança i temeroses d’allò que alguns diuen que passarà. Però és en aquests moments on, més que mai, cal deixar de preguntar coses al gpt de torn i utilizar un recurs humà preciós que totes les persones tenim: el pensament crític.
En Jim Dator diu que no hi ha un únic futur, sinó tants futurs com siguem capaços d’imaginar (moltes gràcies, Elisabet Rosselló). En un món on tot està trasbalsat i on allò més impensable pot passar (per bé o per mal) no té massa sentit escoltar prediccions, totes elles esbiaixades, que ens fan pensar que hi ha un futur predeterminat i inexorable que cal acceptar resignadament. De fet, el futur es construeix dia a dia, des del present. Es construeix a còpia de les petites accions quotidianes que duem a terme i que creiem que no tenen impacte perquè ens han fet pensar que nosaltres no som ningú i que allò que fem no importa. I tant que importa. Importa a quina xarxa decideixes participar i a quina no. Importa si decideixes compartir o no aquell comentari que reparteix hate tot i que a priori sembla un acudit graciós. Importa en què o en qui decideixes gastar els teus diners i el teu temps. Importa a qui decideixes donar el teu like i què implica fer-ho. És igual des de quin prisma ho veiem (treballador, ciutadà, veí, consumidor, usuari, …), les nostres petites accions van en un sentit o en un altre: o alimenten la bèstia que parla d’aquell futur predeterminat que algú ha decidit per nosaltres i que hem d’acceptar perquè no hi ha res més o ens fan teixir nous futurs possibles, on hi participem tots, perquè tots ocupem el nostre espai en aquest món.
Tenint en compte aquest escenari, el 2025 escullo continuar teixint nous futurs des de la meva parcel.la, de manera incansable, sense èpica però amb consistència. I celebro que cada dia, en el meu camí, em vaig trobant cada cop més persones conscients del moment clau en què vivim i que contribueixen a nivell social i organitzacional per a crear futurs millors per a tots i entre tots, futurs on ningú es quedi enrere. Perquè, al cap i a la fi, prosperar és això. Així doncs, us desitjo un pròsper 2025, comunitat shaker! Moltíssimes gràcies per construir el futur plegats!
