Un de cada cinc CEOs presenta indicis de psicopatia. Així de clar ho explica un article de Forbes que vaig llegir fa poc. Em va semblar una dada tan esgarrifosa que vaig començar a fer una mica de recerca i vaig trobar un allau de papers, estudis i literatura sobre l’anomenada “psicopatia corporate”. La llista de comportaments vinculats a aquest transtorn de la personalitat és impactant: manca d’empatia, egocentrisme, absència de remordiments, manipulació, mentides, encant superficial, … A priori sembla que estem parlant del protagonista d’American Psycho, però la veritat és que aquesta llista també ens fa pensar ràpidament en algun cap que hem hagut de suportar en el passat. O que potser estem patint ara mateix.
Directament o indirectament, tots coneixem els estralls organitzacionals que els psicòpates corporate provoquen amb la seva gestió i com n’és, de devastador, el maltractament a les persones que treballen amb ells. Algunes desenvolupen síndrome d’Estocolom, altres pensen que els poden fer raonar (i moren intentant-ho), altres han d’acabar anant a teràpia, altres suporten silenciosament tot tipus de vexacions corporate (insults, amenaces, …) que les fan viure en un pànic i inseguretat constants mentre són a la feina. La trista realitat és que, si no hi ha una conducta delictiva que l’obligui, el psicòpata corporate no se sotmetrà a cap tipus de tractament ni de teràpia conductual. No canviarà. Això significa que lidiar amb un psicòpata corporate serà un desgast constant a tots els nivells per a totes aquelles persones que l’hagin de suportar. No hi ha salvació possible. De manera que l’unic remei és agafar la bossa i marxar. O, si un decideix que no té on anar i que ho pot resistir (la PNL és molt traïdora), és recomanable esquivar al màxim els psicòpates corporate i muntar-se la vida laboral de la manera més paral.lela possible (tot i que no estic segura si és gaire realista pensar que això pugui passar).
De tota manera, allò realment inquietant de la psicopatia corporate com a fenòmen és plantejar-se com hem pogut arribar a crear entorns organitzacionals on “créixer” o “fer carrera” estigui vinculat amb la manca d’empatia, la manipulació o l’absència de remordiments. Evidentment, en aquests entorns un psicòpata corporate es mourà com peix a l’aigua i sempre se n’en sortirà millor que ningú. La solució no és eliminar el psicòpates. De fet, els estudis diuen que 1 de cada 200 persones ho és. La solució és posar el focus a les organitzacions on no hi ha hipocresia ni por, on la manipulació i la manca d’empatia es denuncien i on no hi ha lloc per a la psicopatia corporate. Perquè aquestes organitzacions existeixen. Parlem-ne, visitem-les, coneguem quins sistemes implementen, parlem amb la seva gent, donem-los el micro, repliquem-les. Deixem de lloar i de donar premis marquetinians a les empreses que sabem que estan a mans de psicòpates corporate (perquè, al cap i a la fi, tots els coneixem). Si volem entorns psicològicament segurs i solucionar una de les principals causes de la mediocritat organitzacional, posem un cordó sanitari a la psicopatia corporate.
