De baix a dalt

L’altre dia, compartint una sessió d’evolució organitzacional amb un grup d’estudiants nascuts el 95, els comentava que tot canvi o transformació real succeeix, en essència, de baix a dalt. És a dir, neix a la primera línia i va ascendint (la major part de les vegades superant veritables “taps”), una cosa així com allò que passa amb una font natural. Ells em van respondre que, efectivament, també ho veien així, però que tots els professors del programa els deien una vegada i una altra que “tot canvi ve des de dalt”. Essent políticament correcta, els vaig comentar que allò que és interessant d’aquests programes és escoltar versions de perfils diversos per tenir una visió amb una perspectiva plural de l’assumpte que els ajudi a prendre les seves conclusions. Tot i això, aquí entre nosaltres, us diré què penso: no entenc com a hores d’ara encara comprem innocentment el mantra de “els canvis vénen des de dalt” o “els de dalt han de sponsoritzar els canvis si volem que passin”. Res més lluny de la realitat que veig dia a dia als meus projectes. M’explicaré.

En un post  que el professor Franc Ponti va publicar fa uns dies comentava un estudi que deia que els boards i equips directius s’assabenten en realitat d’un trist 7% d’allò que de veritat pasa a la primera línia de les seves empreses (on es “cou” el negoci). Veient les reaccions al post, tothom estava totalment d’acord amb aquesta afirmació: és clar! Els boards “no en tenen ni idea”. Bé, doncs apliquem el sentit de la lògica: si els boards no coneixen la realitat de la primera línia vol dir que no coneixen la realitat del negoci de veritat, per tant és impossible que sàpiguen quins “canvis” coherents i consistents han d’aplicar. Podríem dir, doncs, que gran part dels projectes de “canvi” o “transformació” que vénen “des de dalt” (sovint dibuixats amb perfils externs i sense comptar amb qui treballa a la primera línia) seran projectes on el “canvi”, efectivament, està “sponsoritzat pels de dalt”, sí. Tanmateix, per desgràcia, aquest “canvi” que es proposarà no tindrà res a veure amb els “canvis” reals que probablement pot necessitar aquesta organització. Així doncs, aquest “canvi sponsoritzat” gestat amb visió externa i on no ha estat convidat el client intern normal i corrent intenta implementar-se “de dalt a baix” i, oh sorpresa, veiem que no genera impacte ni adhesió. Tot seguit, apareix el següent mantra absurd que es diu en aquestes ocasions: “les persones són reticents al canvi”. Doncs, de nou, dissenteixo. Les persones no són reticents al canvi de per si. Les persones són reticents al canvi quan ningú no els ha fet formar part del procés, quan ningún no els ha preguntat, quan ningú no els ha donat context ni explicació del perquè, quan ve d’algú amb qui no han parlat a la seva vida i, sobretot , les persones són reticents al canvi quan aquest canvi no els ajuda a millorar el seu entorn o les seves vides en general.

De manera que us proposo deixar de normalitzar les frases tipus “el canvi ve des de dalt”, “les persones són reticents al canvi” i altres de similars. Acceptem d’una vegada que “el canvi REAL passa quan s’esponsoritza des de baix”, que és on hi ha la major part del client intern d’una organització i on passen de debò les coses. Creiem-nos-ho i actuem en conseqüència. Tot el que no sigui així, és continuar utilitzant continguts del segle XX

No Comments

Post a Comment

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link