Trens i empreses
Visc fora de la ciutat i no suporto pagar parkings (i, d’altra banda, tinc la meva consciència mediambiental ja desenvolupada), la qual cosa vol dir que quan vaig a visitar els meus clients cèntrics faig servir el tren. No sé com està el tema a la vostra zona,
Vida nova (sense foc nou)
Aquest dies estic veient Pose, una sèrie meravellosa ambientada a New York a finals dels 80. Explica com una comunitat en clar risc d’exclusió decideix crear el seu propi entorn social i cultural, conscients que el model social imperant d’aquell moment els rebutja
Dormint amb l’enemic
En els darrers anys estic observant un comportament curiós a determinades empreses, sobretot aquelles que continúen ancorades al pensament dels 90 (encara que estiguin “digitalitzades”). Totes s’enreden a fer processos de “transformació de marca”
