Trens i empreses

Visc fora de la ciutat i no suporto pagar parkings (i, d’altra banda, tinc la meva consciència mediambiental ja desenvolupada), la qual cosa vol dir que quan vaig a visitar els meus clients cèntrics faig servir el tren. No sé com està el tema a la vostra zona, però a la meva agafar el rodalies és un esport de risc (avaries, endarreriments i altres grans clàssics). L’altre dia, asseguda al vagó, pensava que és impossible solucionar els problemes relatius al funcionament de la xarxa ferroviària de curta distància si mai no fas servir rodalies, si no saps què es. Dit d’una altra manera, si no fas servir aquest transport (encara que sigui esporàdicament), com pots entendre què vol dir una disfunció del servei a les 7am i la magnitud que té en tots els sentits? Si construir un tren no implica que sapiguem conduir-lo i posar unes vies no vol dir que haguem triat el millor traçat per als passatgers, crear una estratègia global de gestió i d’eficiència ferroviària és inútil si no tens la perspectiva de l’usuari.

Això no passa només amb el tren. Passa, per exemple, amb el disseny d’aeroports (sobretot la zona on cotxes i taxis recullen i deixen passatgers) o amb el disseny de molts hospitals. Poques vegades (o cap) es demana opinió a taxistes o a infermeres, respectivament, i es decideix donar prioritat a una ment “experta” que, generalment, dissenya quelcom caòtic. Evidentment, això passa també a moltíssimes empreses de tota mida i sector. Infinites vegades es dibuixen estratègies de negoci sense comptar amb el negoci, fins i tot sense conèixer de què va (quina temeritat). Infinites vegades veig perfils externs, asseguts al meu costat a l’avió, que fan copy paste de powerpoints de “projectes de transformació” canviant els logos (però mai no m’he trobat aquesta gent ni a magatzems, ni a les línies de producció ni obrint caixes de mercaderia a una botiga per a entendre de veritat les vivències de l’usuari del seu projecte). Infinites vegades algú creu amb arrogància que pot traçar una estratègia existosa sense comptar amb les persones que s’encarreguen de fer que aquesta estratègia esdevingui quelcom real. I, rere cadascun d’aquests casos, sempre hi ha una estratègia, una eina o un projecte que fallen, que no serveixen per a res perquè no són operatius i representen una pèrdua de temps, de diners, d’oportunitat, de credibilitat de qui ho llança i, en resum, de resultats.

La solució a aquesta situació és ben simple (i no per simple és evident. Com va dir Da Vinci: “la simplicitat és la màxima sofisticació”). Preguntem-nos qui hi ha al final d’allò que estem traçant i impliquem-lo des del principi. En un moment on les paraules “col.laboració” i “transversalitat” apareixen als llistats de valors de totes les organitzacions, posem-les en pràctica de debò tot fent que estratègies i  projectes uneixin tots els nivells de l’empresa, des de l’estratègia fins a l’operativa. Evidentment, podem comptar amb persones externes que ens aportin, però barrejant-les amb equips interns que facin que allò que es crea sigui coherent i accionable. Perquè fer que el nostre tren circuli bé és responsabilitat de tothom plegat.

No Comments

Post a Comment

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link