Viatjo molt sovint per feina i estic acostumada a passar temps esperant als lounge dels aeroports, principalment a ciutats nordeuropees. Allà tinc l’oportunitat d’observar la gent i els seus comportaments. Amb moltes hores invertides, puc arribar a fer la següent classificació de viatgers que visiten un lounge: 80% homes professionals, 15% dones professionals, 5% parelles o famílies en viatge de lleure. Aquesta proporció es manté independentment de la companyia aèria o de la ciutat i sempre penso el mateix: per què hi ha tan poques dones que viatgen per feina? Algun d’aquests homes preferiria estar a casa amb els seus fills?
L’associació de rols per gènere és un anacronisme que, afortunadament, els nascuts després del 1985 ténen superat, de manera que em permeto ser optimista en aquest punt els propers anys. Tanmateix, per als nascuts abans, el discurs de la conciliació feina-família encara té una doble vessant. La pressió social i l’autoprogramació passen factura, provocant que moltes dones abandonin llurs carreres i que molts homes acceptin un paper secundari a l’ecosistema familiar. És un fenòmen que passa a tots els països, independentment de com siguin les baixes de maternitat o els horaris de feina.
Resoldre la incògnita de l’equilibri entre vida laboral i privada és la punta de l’iceberg del debat societat-empresa. Si mirem enrere, els moviments socials provocats per la revolució industrial (que van originar el primers departaments de recursos humans, antigament anomenats “personal”) van fer palès que la societat actúa de palanca per a fer evolucionar l’empresa. A tot canvi de cicle (marcat per la seva corresponent revolució) hi ha un moment d’impasse en el qual la societat i l’estil o costum de l’empresa no coïncideixen. Però la historia ens demostra que l’ajustament arriba, fins el proper canvi d’època. I això és el que està passant ara mateix.
La societat està anant per davant de l’empresa. No té sentit que, en un temps d’hiperconectivitat, on tothom està localitzable les 24 hores i ja no hi ha distàncies al globus, s’estigui parlant de jornades de 40 hores (o més) asseguts a una cadira. És arcaic.
A les conferències, admirem casos d’èxit d’empreses amb horaris flexibles, espais humans, fòrmules no presencialistes (blended work), treballs per projectes i/o resultats en comptes de per hores, polítiques on el que compta és la contribució del treballador … Mirem aquests exemples amb la boca oberta i pensem: “Tant de bo la meva empresa fos així!”. Doncs, a què esperem? Aquestes empreses les formen persones, igual que les nostres. Simplement, elles ja han fet el clic social (que va més enllà d’una decoració cool). Moltes corporacions que s’han passat dècades autoproclamant-se customer centric veuen com aquestes noves organitzacions les avancen només canviant la perspectiva: tot fent que el seu primer customer sigui l’intern. Benvinguts a les organitzacions human centric!
No hi ha dubtes: el nou talent que totes les empreses desitgen i cerquen desesperadament escollirà treballar a una organització human centric (encara que una gran empresa “convencional” estigui disposada a pagar-li més). L’experiència satisfactòria com a client intern impacta positivament en els resultats de l’organització, que esdevé una de les admirades lovemarks, més atractiva per al client global (intern i extern).
L’empresa no és un ent aïllat: és un dels agents que ha de contribuir a fer de la nostra una societat millor. L’empresa human centric és una de les claus per a ajudar tota persona (sigui home o dona, amb parella o sense, amb o sense fills) a conciliar la seva vida personal i laboral. Si està demostrat que els resultats són excel.lents i els treballadors són els primers ambaixadors d’aquestes empreses, on està el fre? A una mentalitat del segle passat? L’avenç social i generacional és inexorable: estem tornat a allò que és humà. I abraçar aquesta nova realitat ja no és quelcom opcional: el concepte human centric ha arribat per a instal.lar-se. I, què hi ha de més humà que adaptar-se? El lema renovar-se o morir funciona també per a les organitzacions.
