La conquesta de les agendes

A aquestes alçades de l’any, puc dir que el problema més comú i recurrent que estic trobant a totes i cadascuna de les organitzacions amb les quals interactuo és un i només un: les persones han perdut el control de les seves agendes de manera total i absoluta.

Recordo que fa 5 anys, tot just quan començava la meva vida com a emprenedora i feia els meus primers projectes col.laborant amb altres empreses, una de les coses que més em sorprenia era veure que, en algunes d’elles, les agendes eren obertes i compartides i que qualsevol podia bloquejar temps i organitzar reunions tot entrant als calendaris dels companys. Jo havia construït la meva carrera corporate a empreses molt grans on aquesta pràctica no s’havia fet mail. Les agendes eren quelcom propi, privat i cada persona es gestionava el seu temps i les seves reunions com considerava oportú. Potser organitzar una reunió implicava un esforç de sincronització, però al final qui anava a les reunions era qui hi havia d’anar i, precisament, la dificultat que implicava la sincronització feia que convocar reunions fos el darrer recurs que es tenia en compte i, abans, s’intentaven esgotar totes les formes prèvies de comunicació possibles.
Actualment, veient els Outlook dels meus clients, em plantejo realment quan poden pensar, executar, projectar, materialitzar, tractar temes amb els seus equips, invertir temps a aprendre o fer créixer el talent … És a dir, treballar. Els Teams se succeeixen un rere l’altre, tot sovint fins i tot solapats (és la famosa expressió “mort per Teams”). La gent es passa el dia sortint de pressa d’una sessió, entrant precipitadament en una altra i amb el cap a la feina que té sense fer al damunt de la taula. Allò urgent per a uns passa perillosament per damunt d’allò que pot ser important per a nosaltres perquè no tenim l’oportunitat de practicar el pensament crític i perdem la claredat. Les reunions i formacions apareixen implacablement a les agendes, sense avisar i sense demanar permís, i al final és com si totes les persones treballessin en un nou rol que podríem denominar reunionista.

Sens dubte és molt lloable que empreses i governs legislin a favor de la desconnexió digital i que es facin esforços intentant posar horaris als enviaments dels mails, però, sincerament, crec que hi ha passes prèvies que hauríem de considerar. Fins a quin punt cal que la meva agenda estigui exposada a tota la comunitat corporate? Quin problema hi ha si decideixo autobloquejar-me temps de treball? Quantes persones que van a una reunió ho fan de manera activa o la seva presència és imprescindible? És absolutament necessari que totes les reunions es facin a temps real? La nova gestió del temps no va de si poso primer al gerro les pedres grans o les petites, sinó  de preguntar-nos si realment tenim la propietat de les nostres agendes. Abans de discutir models híbrids i open spaces, val la pena prioritzar el fet de donar privacitat a les agendes, d’empoderar les persones a bloquejar-se els seus propis temps (i que aquests temps es respectin), de preguntar abans de convocar una reunió i d’abraçar l’asincronia i poder escoltar les reunions un cop fetes, com si fossin un podcast, si la teva presència és simplement “per a estar al corrent”.
Perquè legislar està molt bé, però hi ha uns quants capítols a tenir en compte abans de fer-ho. I el primer es diu “La conquesta de les agendes”.

No Comments

Post a Comment

Join the
SHAKER COMMUNITY
I will be happy to update you!
SIGN ME IN
close-link
Únete a la
COMUNIDAD SHAKER
¡Estaré encantada de mantenerte al día!
APÚNTATE
close-link
Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link