La Cosa Nostra

Tot just quan creia que ja ho havia vist tot dins el món empresarial, fa un parell de setmanes em van explicar el cas esperpèntic d’una companyia que ha prohibit a les persones que es desvinculen enviar un mail acomiadant-se de la resta de companys. Què hi ha d’aterrador als mails de comiat per a prohibir-los? Dit d’una altra manera: de què tenen por les persones que fan servir la por per a dirigir les seves empreses?
A aquestes alçades tots sabem que la por és un recurs poderós per a manipular comportaments i, per desgracia, un sector del món empresarial ho sap. Al seu llibre Reinventing Organizations, en Frederic Laloux defineix aquest tipus de companyies com les que estan al nivell evolutiu més baix, identificat amb el color vermell. Les organitzacions vermelles són les que fan servir la por per a controlar i on un codi no escrit de fidelitat i submissió marca la pauta. Com si fos un capítol de The Sopranos, per les organitzacions vermelles desfilen tots els personatges habituals d’un entorn mafiós: capos, soldats, capitans, amants, consiglieri, … Els òrgans de poder estan formats per persones els mèrits de les quals no estan lligats als seus talents naturals, sino a estar a la vora del capo d’una manera o d’una altra, la majoria de cops perquè han venut la seva ànima al diable a canvi d’estar a la vora del poder. Com a les pel.lícules, aquestes empreses fan servir l’extorsió, però no sobre els pobres comerciants atemorits, sinó sobre els propis treballadors de l’empresa. Aquesta extorsió està alimentada per una narrativa plena de frases com “a cap altre lloc et pagaran com aquí”, “tens aquesta feina gràcies a mi”, “fora fa molt de fred” i altres expressions similars que van empetitint les persones, que al final perden tota la seva autenticitat i capacitat de decisió sobre llurs carreres i sobre la magnitud real d’allò que les envolta. En aquests ecosistemes, les àrees de recursos humans esdevenen simples executors de la voluntat de direcció i gran part de la seva activitat està centrada a seleccionar sense pausa per a reemplaçar l’altíssima rotació que tenen.
Què és allò que fa més por als òrgans de direcció de les empreses vermelles? Sens dubte, les persones que no tenen por i que no entren al seu joc. Les persones que decideixen ser honestes amb elles mateixes i no accepten cap xantatge emocional ni la narrativa de terror i èpica que teixeixen i alimenten les persones que dirigeixen l’empresa (que, a més a més, fora de les quatre parets de l’empresa no són ningú). Les persones que no tenen por o bé marxen o bé són expulsades del sistema (per això l’elevada rotació), que necessita desesperadament aferrar-se al terror de qui es queda com a única manera de mantenir el seu model ancestral.
Quines possibilitats de prosperar té una organització basada en la por? Doncs, actualment, ben poques. N’hi ha prou de fer un cop d’ull als seus comptes, que necessiten de grans malabarismes financers per a que quadrin. En un escenari com l’actual, només avancen les organitzacions que creen entorns psicològicament segurs on la seva comunitat de clients interns se sent amb suport per a participar, col.laborar, contribuir i innovar des de la tolerància i l’autenticitat. De debò algú pensa que una empresa que prohibeix enviar mails de comiat despuntarà al mercat? Si us plau, que estem al segle XXI.

No Comments

Post a Comment

Join the
SHAKER COMMUNITY
I will be happy to update you!
SIGN ME IN
close-link
Únete a la
COMUNIDAD SHAKER
¡Estaré encantada de mantenerte al día!
APÚNTATE
close-link
Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link