HR Operacional

Aquest mes tot just ha fet 6 anys del meu primer “bolo” com emprenedora, que va consistir a compartir les meves experiències a retail internacional amb un grup de responsables d’hr de països europeus. En aquella taula rodona vaig passar tres hores explicant com el meu equip i jo vivíem el nostre dia a dia a peu de botiga, que era on estava el nostre principal client intern. Quan vaig acabar, em vaig adonar d’una cosa que mai abans no havia pensat: allò que per a nosaltres era quelcom normal (estar literalment al costat del teu client intern per a que la teva expertise sigui realment útil) era allò menys habitual per a gran part del nostre gremi. Des de llavors he anat trobant la mateixa situació a tot tipus de sectors i d’indústries: àrees de hr molt centrades a estratègia i back-office i sense relació directa amb el seu client intern que, paradoxalment, és qui ens dóna les claus per a fer una estratègia coherent. No sé a partir de quin moment la gent de recursos humans vam començar a abandonar-nos a l’estratègia fin els punt de perdre l’impacte a l’operació. Però sí que sé que, si volem ser realment rellevants per al negoci del qual formem part intrínseca podem aconseguir-ho d’una manera fàcil: tot abraçant una perspectiva de HR Operacional.

En els temps que corren, seria un error gravíssim continuar creient innocentment que l’estratègia és el més essencial i “elevat” d’una organització, com tothom pensava en el segle XX. Si portem la mirada a qualsevol organització, sigui pública o privada, veurem que, precisament, aquelles organitzacions que passen la major part del seu temps parlant d’estratègia són les que menys temps dediquen a la seva operativa i les que viuen més aïllades del seus usuaris finals (anomenem-los clients, consumidors, pacients, fans, habitants d’una ciutat o allò que s’estimi més la indústria o institució en qüestió). El més dramàtic és que ni se n’adonen i estan orgulloses de sí mateixes i d’explicar-ho en diversos escenarios. Per a elles, l’estratègia es dibuixa des d’un núvol mentre que l’operació (on passa el negoci) és la primera línia, el personal base, el terreny (en alguns casos he arribat a escoltar “el fang”). Però la casualitat vol que sigui a les operacions, l’equip que està en contacte amb qui compra els productes o serveis que fa l’organització, on trobem la major comunitat de client intern. I, precisament, perquè són la comunitat més nombrosa, són el bressol real de la cultura de l’empresa (deixeu de pensar que “valors” és allò que s’obté després de fer un taller amb l’equip directiu i els consultors de torn). De fet, la majoria de vegades correm el perill de pensar que l’empresa “real” és la seva seu, les seves oficines. En aquests temps, gairebé totes les converses sobre talent o beneficis que escolto són sobre perfils “de central”, mentre que La Gran Renúncia està passant sobretot amb perfils d’operativa (on, misteriosament, gairebé ningú encara no ha començat a treballar en nous beneficis, maneres de conciliar o retribucions més enllà de convenis o preus/hora … Poques coses ens passen, de veritat). L’empresa real no són quatre parets, sinó el camp sense límits que representa l’operativa. De debò les persones de recursos humans (o com decidim anomenar-nos) volem realment renunciar a estar presents on el business passa simplement perquè hi ha algú que creu que és millor fer powerpoints? Volem de debò que la nostra feina sigui això?

Només veig avantatges a l’enfocament d’HR operacional. Quan estic a la vora del meu client puc conèixer millor els perfils i l’escenari on es mouen, de manera que quan calgui buscar i atraure el talent adequat tindré claríssim com fer-ho i a qui necessito realment. Quan conec de primera mà el dia a dia dels meus equips tinc tots els elements per a crear (i co-crear) productes i formats que siguin realment atractius i útils per al seu aprenentatge i desenvolupament i que s’adaptin a la seva realitat. Quan formo part del seu entorn habitual deixo de ser “una visita” i passo a ser algú quotidià amb parlar, compartir dubtes, solucionar inquietuds, recopilar informació que permet avançar-se a possibles problemes o prendre un cafè plegats a una pausa i, simplement, parlar.

Estar físicament al negoci ens permet estar a la dimensió real de l’organització i això ens proporciona un coneixement i un impacte innegable que per res del món hauríem d’estar disposats a perdre per a guanyar una hipotètica influència estratègica que, desenganyem-nos, mai no tindrem si no coneixem el nostre negoci i els nostres clients interns de primera mà. Així doncs, si fa més d’una setmana que no parles cara a cara amb un client teu, et recomano que apaguis l’ordinador i vagis a prendre un cafè amb ell o ella ara mateix. Un cop ho hagis fet et preguntaràs per què no ho has fet abans.