“Però, no coneixes la Margarita?”. Era el que sempre escoltava a diverses converses. Fins que, per fi, vàrem coincidir com a speakers en aquesta sessió. I, efectivament, em vig preguntar: “Per què no l’hauré coneguda abans?”. Si la googlejeu, veureu que el seu perfil és al.lucinant. Entre les dones més influents d’Espanya segons Forbes, diverses vegades en el top100 dones líders, alma mater del celebrat Instituto de la Felicidad de Coca-Cola, crack del màrketing, directora de Màrketing i Comunicació del Grupo Adecco, professora de l’IE, … Però tot això ho vaig descobrir més tard, perquè la Margarita mai no utilitza tota aquesta informació quan es presenta. No li cal. És una dona autèntica.
Veig i llegeixo les múltiples entrevistes que li han fet i li continuen fent. La felicitat és un tema que repeteix a totes i que, sens dubte, ella abandera com ningú. Tanmateix, avui no vull parlar de felicitat amb la Marga, sinó de quelcom que em ressona molt més: l’autenticitat i el seu impacte en els individus i la comunitat.
1. Has desafiat tot convencionalisme reinventant-te després de la teva etapa a Adecco. En quin moment una persona directiva decideix que ha arribat el moment de canviar de rumb i escollir una nova vida? Quin é s el seu full de ruta?
Crec en les etapes. Crec que mai no hem de deixar d’aprendre i de posar-nos reptes a nosaltres mateixos. I que, de vegades, cal canviar perquè el canvi és bo. Mai no és fàcil i en el meu cas no ho va ser perquè Adecco ha estat casa meva i he estat molt feliç. Però és important per a mi, sabent que em queden milers de coses per a fer i aprendre. El meu full de ruta es basa en això, en continuar aprenent i continuar fent totes aquelles coses que fins ara no he fet.
2. De totes les fites professionals que has aconseguit fins ara, quina ha estat la més trascendental per a tu com a persona i com ha impactat a la teva manera d’enfocar la feina o la vida en general?
Sempre li he dita al meu equip: “Si demà m’atropella un camió i el que penseu és ‘què bona professional era’ és que hauré fet alguna cosa malament”. Les meves fites només les mesuro amb allò que hagi aconseguit millorar la vida de les persones que tinc a prop. Amb allò que els hagi ajudat a ser millors professionals i persones. Per a mi una fita és quan et creues amb algú temps després d’haver coincidit professionalment (o, lògicament, també personalment) i que et digui que, per algun motiu, li vas canviar la vida. És una fita immensa. O quan, a l’Instituto de la Felicidad, algú et deia que l’havíem ajudat a reorientar la seva vida. Aquestes són les coses importants i les que considero trascendentals. I, evidentment, per a mi és una fita tenir l’oportunitat de conèixer tota la gent interessant que he conegut. Totes les meves etapes professionals m’han permès conèixer persones arreu del món de qui he après i algunes de les quals han passat a ser relacions d’amistat. Con en el nostre cas! ☺
3. Quins consells dónes a les persones que mentoritzes?
Escolto molt i intento donar pocs consells. Però, sobretot, que facin, que provin, que visquin. Que s’obrin portes constantment. Els objectius, les metes, estan molt bé, però allò que de debò està molt bé és tot allò que et passa mentre arribes a aquelles meetes. La vida et sorprèn amb moments màgics que no estaven als teus plans. Jo mai no hagués pensat que treballaria amb universitat d’arreu del món, que col.laboraria amb un país com Butan o que faria un Paris-Dakar. Són coses que m’ha regalat la vida. Però, com passa amb la inspiració, són coses que t’arriben si et troben treballant, si està obert a provar, a actuar i mai no deixes d’esforçar-te.
4. Estem en un moment interessant on apareixen múltiples iniciatives per a empodear la dona. Però, com s’aconsegueix realment?
No és fàcil. Són tants els elements que entren en aquest tema … Primer cal que les persones entenguem que tots som capaços de fer moltes coses i que el gènere no és rellevant i determinant. Les dones tendim molt més a pensar que no fem bé això o allò altre per motius culturals. He correguts ral.lies, he fet carreres a circuits de motos, he fet puenting o triatló, només perquè ningú no m’ha dit que no ho podia fer o que ho faria pitjor que els meus germans perquè ells llegeixen millor els mapes o jo tinc menys visió espaial. Segon, no és rellevant si homes i dones som diferents (i iguals, és clar). És rellevant que les dones som diferents i tot allò que podem aportar precisament gràcies a aquesta diferència.
5. Quin és el poder de l’autenticitat? Per què és tan difícil de trobar?
Uff. Difícil de trobar i difícil de definir, però crec que té molt a veure amb la humilitat. És important saber què pots aprendre de totes i cadascuna de les persones que et vas trobant, de donar més importància a la resta que a tu mateix. D’aquesta manera, no et cal ser ningú ni pretendre ser ningú. Simplement, ets tu i allò que aprens de la resta. Intentar impressionar és un errar. El nostre cervell es fa una idea en segons de la persona que tenim davant de manera inconscient. Si intentem que aquesta imatge sigui diferent, el cervell de qui tenim davant percep quelcom estrany, quelcom que no encaixa, i la imatge que tenen de nosaltres es distorsiona. Jo sóc com sóc. No pretenc ser una altra cosa. Si no t’agrado, millor que sigui pel que sóc que pel que he intentat semblar-te. Això sí, vull aprendre de les persones que em vaig trobant i vull que estiguin a gust amb mi. La resta, és quelcom secundari.
Moltíssimes gràcies per compartir la teva autenticitat amb nosaltres, Marga!
