The Talent Show

Tinc un amic que va “heretar” un equip fa un parell d’anys. Era un grup de professionals que feia anys que estava gestionat per la mateixa persona, molt divers generacionalment parlant i amb diferents perspectives sobre quin era el seu propòsit i el seu rol a la organització per a la qual treballaven. Viatjar amb un equip així per a alinear-lo i aconseguir resultats és un repte fantàstic per als amants de l’art de treballar amb persones. Tot filosofant amb el meu amic l’altre dia sobre aquesta experiència, em comentava que havia arribat a una conclusió: tothom té un talent, sense excepció. Pensar que hi ha gent amb talent i gent sense és pur snobisme. No puc estar més d’acord.

Com ja vaig comentar aquí, les persones no són una commodity. I, seguint en aquesta línia, el talent no és quelcom que depengui d’on has estudiat, quin títol posa al teu linkedin ni en quin cercle et mous. Si m’apures, ni tan sols depèn dels resultats totalment subjectius (per més que intentem objectivitzar-lo amb xifres del 0 al 4) que el teu o la teva manager escriuen al teu talent review anual. El talent és quelcom netament humà, que totes les persones tenim d’una manera o una altra (com demostra la Teoria de les Intel•ligències Múltiples del meu admirat Howard Gardner). Simplement, ens trobem per un cantó persones que estan treballant a un escenari alineat amb el seu talent natural i per tant destaquen i són grans contribuïdors i, per un altre cantó, tenim persones la realitat laboral de les quals està allunyada del seu talent real (que segurament manifestaran fora de la seva feina en forma de hobby).
Per a que fer brillar el talent innat no es converteixi en un concurs i estigui a l’abast de tothom, cal fugir de tecnicismes i d’eines més enfocades a mesurar que a aconseguir l’objectiu real: que cadascú trobi de manera natural (en aquell departament o en un altre, en aquella organització o fora) l’escenari ideal on el seu talent sigui productiu. No donar resultats en un entorn determinat no et converteix en una persona sense talent, sinó en una persona que no està on ha d’estar. El mètode per a acostar les persones al seu talent natural no és fer servir un full d’avaluació predefinit, sinó l’acompanyament adequat per a descobrir quin és aquest talent i com es pot convertir en el centre de la teva realitat laboral. Perquè alliberar el talent no és qüestió de mètriques ni de tenir un “especialista en talent”. És qüestió d’autoconeixement (i que et coneguin) i d’aplicar la creativitat (i que t’ajudin a aplicar-la). La resta és postureig.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link