Software fever

Durant el confinament, he tingut el plaer de fer quelcom que fa un any mai no hagués pensat: dur a terme el meu primer projecte 100% online amb un client amb qui mai no he coincidit en persona. Ens vam conèixer gràcies a un LinkedIn Live amb en Toni Gimeno i des de març fins a juliol, hem treballat en perfecta sincronia (malgrat els 871 kms que ens separen) per a deixar muntada una àrea de HR orientada a client intern (allò que jo anomeno “Sexy HR”) de la qual totes dues bandes estem molt orgulloses. A l’inici del projecte, just quan dibuixàvem el roadmap, una de les inquietuds que capficaven el meu client era escollir un software de rrhh. El juliol, un dels grans aprenentatges ha estat que el software és el de menys: la clau està a arribar a tenir clar què necessita el teu client intern i el teu negoci. Amb aquesta informació, HR traça el camí i només llavors ens podem plantejar quines eines (de qualsevol tipus) necessitarem per a fer que les coses passin. Però mai a la inversa. El software (afortunadament) no ens dissenyarà un projecte ni ens donarà la solució a problemes l’origen dels quals no ens hem entretingut a esbrinar.
En nom de la objectivitat i de l’eficiència, sovint (i amb tota la bona voluntat), les àrees de HR dipositem unes expectatives exagerades a les eines digitals existents al mercat. Confiem cegament en les mètriques que ens ofereix un test tot pensant que així evitarem una valoració subjectiva d’un candidat. Tanmateix, no tenim present que els tests estan creats, precisament, per persones i que, per tant, estan totalment esbiaixats, tant en disseny com en llenguatge i, per tant, en la descodificació. Ens quedem bocabadats davant les eines basades en índex predictius quan en realitat l’ésser humà és totalment impredictible (tot i que s’entossudeixin a fer-nos creure el contrari). Busquem eines d’enquestes massives en comptes d’organitzar un parell de focus group on barregem diferents tipus de perfils de client intern per a tenir una mostra de primera mà de les seves impressions sobre temes determinats que volem saber i, de passada, veure’ns la cara. Contractem plataformes de formació que ens permeten medir quanta gent ha completat un curs però no medim el retorn de la inversió en l’eina veient, per exemple, el percentatge de promocions internes o l’estalvi en selecció externa (que és així com hauríem de veure en realitat si la inversió en el nostre Learning Management System val la pena).
No em malinterpreteu. Sóc fan del software. Està present a tots els meus projectes i a la meva vida acadèmica. M’agraden els test, els predictius, les enquestes i els LMS i fins i tot aquest any llanço la meva primera app (un somni des del 2017). Però hem de fer justícia al software i veure’l com allò que és realment. No és el xaman dels HR del segle XXI. El software és, simplement, una eina per a ajudar-nos a oferir la nostra millor versió, però no l’essència de la nostra feina. La pregunta és ben senzilla: quant de temps (i diners) estem dedicant a interactuar amb el nostre client intern i quant estem dedicant a fer que un software d’HR funcioni? En un moment on la humanització de marques, productes i serveis és un dels principals drivers de consum, a HR no ens podem autolimitar a relacionar-nos amb el nostre client intern a través d’una eina. Volem ser “els que fan fer un test” i “els que envien enquestes”? O volem ser una àrea rellevant per a la gent que treballa a la nostra organització? Mirem als ulls al nostre client intern, encara que sigui a través d’una pantalla. No ens fem trampes al solitari.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link