Aquesta setmana he tingut una sessió amb un board que m’ha fet reflexionar sobre les interaccions que he estat tenint amb diferents comitès de direcció durant aquests anys com a emprenedora. D’una manera 100% empírica, he creat una nomenclatura pròpia i no acadèmica per a classificar aquests equips. És igual si dirigeixen empreses grans o petites, startups o empreses amb una llarga història, nacionals o internacionals … El cas és que, al meu món, només hi ha Sexy Boards o Boring Boards. No hi ha punt mig.
Els Sexy Boards són equips magnètics i valents. Acostumen a ser diversos en gènere, background i generació. Molts dels seus membres són promocions internes o venen de treballar a àrees front, amb la qual cosa són perfils que coneixen molt bé l’operativa i viuen molt connectats amb el client, tan l’intern com l’extern. No els preocupa l’status, són persones més orientades a l’acció que al procés, decideixen ràpid i assumeixen responsabilitats sense cap tipus de complex. Ara mateix, les seves principals inquietuds tenen a veure amb com ser més transparents com a organització, com fer que el client intern se senti involucrat a les decisions de la companyia, com ajudar a innovar des de dins, com fer que cada persona tregui el seu costat més emprenedor, com explicar amb claredat el propòsit de la organització per a que tothom se’n senti part i continuï contribuint des de l’autenticitat. Els Sexy Boards no viuen a sales de reunions i les seves relacions van molt més enllà dels despatxos de les plantes nobles. Pregunten al client intern i l’extern, practiquen el pensament crític no per postureig, sinó per convicció i, el més important, de tot això en treuen idees que porten a l’acció. Les empreses guiades per un Sexy Board acostumen a ser empreses amb molt bona reputació (real, no esponsoritzada), que es mouen ràpid, s’adapten ràpid i surfegen la conjuntura sense por.
Els Boring Boards són equips mentalment vetustos i desconnectats de la realitat operacional de les seves companyies. Més interessats als aspectes hard de les seves respectables posicions que a l’aspecte humà de tota organització, tot allò que saben de soft els arriba a través d’algun article de Harvard Business Review o d’un paper escrit per una prestigiosa firma de consulting internacional. Fa temps que no parlen directament amb cap client de la organització (ni intern ni extern) perquè el seu món es limita a les seves relacions dins del board o amb persones d’altres boards d’empreses semblants. La seva visió del client intern va des del més pur paternalisme (en el millor dels casos) fins a considerar les persones com una mera commodity. Mai no es plantegen fer servir un codi de comunicació d’adult a adult amb les persones de les operacions i, si més han llegit mil vegades que ells són el vincle directe amb el client final, s’estimen més parlar unilateralment amb aquest consumidor final a través d’enquestes transaccionals d’atenció al client. No acostumen a practicar gaire el pensament crític i tenen tendència a pensar que ho saben tot, així doncs, escolten prou malament i de manera no interactiva. La seva gran preocupació actualment és com captar talent sexy però, oh sorpresa, la realitat és que els Boring Boards generen Boring Companies on potser hi ha softwares i procediments per a tot però on, malauradament, hi falta l’emoció i la comunicació genuïna i autèntica amb la gent que forma part de la comunitat d’aquesta organització (és a dir, el client intern i el client extern). I això espanta qualsevol, menys aquells que busquin avorrir-se, és clar.
Què trobo més interessant? Que el fet d’ésser un board Sexy o Boring no depèn de l’estructura de l’empresa, ni de la indústria ni del sector. Depèn només del tipus de persones que componen aquest board, del seu propòsit i de la seva perspectiva, davant la vida i la organització. Així doncs, els Boring Boards estan a temps de deixar enrere els seus despatxos avorrits, les seves pors avorrides i els seus models de lideratge dels 90 avorrits per a abraçar una versió més sexy de sí mateixos i introduir nous perfils al seu entorn que els ajudin a posar-se al servei de la seva comunitat i a avançar sense mirar enrere. Segur que, quan ho facin, es preguntaran per què caram no ho han fet abans.
