Paraules i fets

Aquests dies recordo tot sovint una cosa que deia la meva àvia: “no hi ha duros a quatre pessetes”. Em passa quan llegeixo o escolto els discursos que alguns CEOs estan oferint darrerament. És descoratjador sentir-los parlar tant de tecnologia, estratègies i futur i tan poc de persones, terreny i present (com si fos possible desvincular una cosa de l’altra). Sovint, aquests CEOs em recorden els speakers i gurús suposadament disruptius que simplement desafien el seu públic amb històries que després són impossibles d’aplicar a l’operativa. Allò que més em preocupa, però, és veure com l’storytelling d’aquests discursos empresarials que algú ha dissenyat magistralment a un despatx poden estimular immediatament l’amígdala de l’audiència. Provoquen un allau de titulars, likes i retuits de frases aïllades que el CEO de torn ha pronunciat al seu discurs i es converteixen en mantras. Però, practicant l’esperit crític que vaig aprendre de la meva àvia (que a més a més era una gran optimista), quina relació genuïna hi ha entre les paraules d’un discurs i els fets reals?

Ja no estem a l’edat de la innocència. L’autenticitat, sobretot pel que fa a la coherència entre comunicació i acció, és quelcom gairebé exòtic. Ens rendim a la màgia de l’storytelling verbal o visual sense fer-nos massa preguntes (a tots ens agrada una bona història). Tanmateix, si bé és cert que en un món infoxicat com el nostre és fàcil tancar els ulls i deixar-se portar, això no ens eximeix de la responsabilitat que tenim com a individus pensants que som d’aplicar l’esperit crític a tota informació que ens arriba abans de decidir si veritablement és digna del nostre aplaudiment, per més atractiva que sigui la frase o el titular.  Mai abans no havíem tingut tants elements al nostre abast per a obtenir informació que ens aporti claredat sobre l’enunciat que volem verificar. Potser ha arribat el moment de començar a contrastar les paraules que algú emet amb les accions que aquest algú duu realment a terme. O de plantejar-nos què vol dir realment quan una empresa explica que farà una determinada inversió en una àrea i omet què passarà amb l’àrea on ja no invertirà. O de verificar si el mateix discurs que la direcció llança als seus inversors l’ha explicat abans als seus clients interns, les persones que formen part de la organització.

Donar suport a una idea és una acció individual i les nostres accions individuals, aquelles que podem escollir si fer o no, són determinants per a donar forma a accions col.lectives. Si fa 70.000 anys l’homo va esdevenir sapiens gràcies a ser capaç de gestionar una quantitat més gran d’informació, cosa que li va permetre relacionar-se amb el seu entorn d’una manera diferent, avui, en ple segle XXI, hem de ser capaços de qüestionar la informació que ens arriba abans de dur a terme una acció que ens compromet (i molt): donar suport obertament a algú o a quelcom, encara que sigui en forma d’un (en aparença) simple like.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link