7 minuts amb la Laura Casares

Vaig tenir el plaer de retrobar-me fa poc amb la Laura Casares després d’un parèntesi d’anys. La darrera vegada que ens vam veure, la Laura era una executive de compres en una famosa empresa de moda internacional. El 2019 va emprendre el seu projecte, Kasares, que integra perspectiva professional i vital. A Kasares, la Laura aplica el coaching de transició de carrera enllaçat amb conceptes com propòsit o Ikigai. A les seves sessions, ajuda a les persones a alinear els seus talents naturals amb els seus rols professionals i a les organitzacions a potenciar l’autenticitat de la seva gent.

1.Com una directora de compres esdevé experta en propòsit?
El tema és que quan portes 20 anys treballant a multinacionals i ocupant diferents posicions, et planteges si vols continuar fent el mateix els propers 20 anys. I allà va començar la meva recerca del propòsit.
Vaig deixar la meva feina estable després de pensar-m’ho un temps i reflexionar sobre què volia fer. Tenia clar que volia muntar el meu propi negoci per a ser més independent i tenir flexibilitat per a projectes. La recerca del meu propòsit i la meva curiositat van fer que volgués ajudar altres persones en un camí similar i fer servir així tot el meu potencial.
La meva col.laboració al creixement personal i professional a través del propòsit és el fruit d’unir els meus talents, aprenentatges, experiència i passió. D’aquesta manera vull aportar valor a la societat tot fent servir les eines que he après en el meu camí i mantenint l’esperit alerta a la creació, la innovació i l’aprenentatge continu.

2.Per què és clau entendre el propòsit si volem evolucionar?
Al meu parer, la clau és adonar-se que tots hem vingut a evolucionar, a créixer com a persones. Tots venim amb uns talents de sèrie i amb uns reptes a aprendre. El coneixement, les experiències, la curiositat ens fan créixer. El tema és: cap a on? Entendre el nostre propòsit ens ajuda a créixer i evolucionar cap a una direcció concreta. És el que donarà sentit a allò que fem. El propòsit és la brúixola interna que t’indicarà cap a on és el proper pas de l’evolució.

3.Què és l’Ikigai i com el treballes als teus projectes?
Ikigai és una paraula japonesa que significa el sentit de la vida, el propòsit. A Japó hi ha un poble on la gent aconsegueix viure més de 100 anys, gràcies al fet que viuen el seu Ikigai. El model Ikigai és la conjunció de la teva passió, els teus talents, el teu valor i el teu servei a la comunitat. Si aconsegueixes unir tots aquests aspectes en el teu dia a dia, estàs vivint el teu Ikigai.
El tema és que a la majoria dels casos que trobo i que jo mateixa vaig viure molts professionals coneixen algun dels seus talents i els paguen per això. En el model Ikigai estan a la  zona de la professió, que vol dir que estan còmodes, tenen un sou, una feina, però amb una sensació de buidor. Hi ha altres zones on pots estar, però aquesta és la que em trobo més sovint en els meus projectes.
Quan ets a la zona de buidor et sents insatisfet, tot i que no saps ben bé per què. Segueixes la rutina a la qual t’has acostumat i a més  a més et sents culpable de com et sents perquè en realitat no et pots queixar, és una zona de confort i de cert “luxe”. En aquesta situació, el teu ego, la teva personalitat, la teva ment, estan a gust i se senten segurs. Però hi ha una altra part de tu, el teu jo interior, la teva intuïció i el teu cor que se senten apagats, sense llum, oblidats.
Allà és on entra la meva aportació i puc guiar la persona per a que completi el cercle i visqui el seu propòsit. A nivell empresa, passa exactament el mateix. Moltes empreses perden el sentit de per què van començar el seu negoci en el seu moment. Han anat creixent i han perdut una mica el rumb i la direcció de cap a on volen anar. En l’ambient professional també passa que sovint es desconeix el talent que hi ha a casa i no s’aprofita. Amb el model Ikigai i altres pots traçar un rumb per a que les persones que treballen dins recuperin el seu propòsit i vegin si està alineat amb el de l’empresa per a poder avançar tots en la mateixa direcció.

4.Quin és el procés que se segueix en el camí de transició de carrera?
Per a mi hi ha tres fases ben clares:
La primera fase és la que hem esmentat abans. Quan tens aquella sensació de buidor i on comences a fer-te preguntes a tu mateix i a replantejar-te la teva situació. Aquesta fase pot durar bastant temps … És com un brou que va fent xup-xup. Arriba un moment on, per decisió pròpia o per una causa externa (burn out, malaltia, acomiadament, etc.) decideixes començar a explorar seriosament altres opcions.
En aquesta segona fase, comences a investigar tot sol o et deixes ajudar. Aquí començaràs a meravellar-te i és on comença el teu viatge de recerca interna. És el procés en el qual busques respostes i comences a plantejar-te escenaris de viabilitat. Poc a poc es va encenent una flama interna que fa que t’emocionis i que tornis a sentir aquella il.lusió per les coses que havies perdut. El tema és que també pots entrar en un cercle de por i de creences limitants que t’impedeixen veure més enllà. Aquí és molt important escoltar el teu cor, la teva veu interna i la teva intuïció, allò que abans havies apagat.
La tercera fase es la valentia: Som-hi! Aquí és quan t’hi poses i fas el canvi. El canvi pot ser gradual o més radical, dependrà de cada situació, però ja t’has decidit, has fet la teva investigació i és quan realment t’hi llances.

5.Quins consells elementals donaries a qualsevol persona que no se senti alineada vitalment amb el seu rol professional?
El primer és que no estàs sol. Molta gent ha passat per aquesta mateixa situació abans. Si ho consideres necessari, busca ajut. Hi ha molts mentors, mestres, coaches, formadors, llibres, sessions, etc. que et poden ajudar.
El segon consell és que miris cap endins i no et deixis influir per l’exterior. Tenim la tendència, perquè així ens ho han ensenyat, de buscar les respostes fora, quan en realitat les tenim dins. És important equilibrar aquestes dues veus internes, la raó i la intuïció. Al meu parer, es tracta d’aconseguir la coherència: dir i fer allò que penses i sents. Les polaritats t’allunyen cap a l’altre extrem, de manera que cal buscar l’equilibri. El teu entorn de vegades et donarà suport, però d’altres no. Així doncs, cal estar realment convençut per a que les circumstàncies no et facin caure.

T’agraïm moltíssim que hagis compartit la teva inspiració amb nosaltres, Laura!

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link