Now that we found love …

Aquestes vacances d’hivern m’he retrobat amb un dels meus millors amics, que porta temps vivint fora. El novembre passat, després de 20 anys treballant a la mateixa empresa, va decidir canviar de feina i va presentar la seva baixa voluntària. Aquest gener començarà una nova vida laboral a una firma icònica del seu sector. Durant la seva llarga carrera a l’antiga empresa ha estat ocupant diferents posicions a diferents països i feia un parell d’anys que vivia el seu moment més dolç professionalment parlant, basat a una de les ciutats dels seus somnis i reportant a un equip directiu que el recolzava i valorava. “I com és que has decidit deixar l’empresa tot just ara que estaves tan bé?”, li vaig preguntar. “Doncs precisament per això”, em va contestar. “Sentir-me apreciat i reconegut per primer cop pels meus managers em va permetre confiar de nou en mi mateix. Així vaig poder recuperar l’autoestima necessària per a superar amb èxit un procés per a una posició molt interessant per a una empresa que té un propòsit molt més alineat amb els meus valors actuals”. Bravo.

A la nostra vida professional podem arribar a tenir la sort de reportar a determinades persones que ens inspiren i que deixen una empremta tan positiva a l’entorn que treuen el millor de nosaltres mateixos i  fins i tot ens poden fer viure moments de flow laboral tan agradables com addictius. Tanmateix, és imprescindible mantenir una clara perspectiva de fins on arriba la màgia que un/a bon/a manager pot fer (amb tota la seva bona intenció, és clar) i com d’inhòspit pot arribar el ser el terreny d’aquella organització fora de l’entorn segur que aquella persona és capaç de crear. Perquè, més enllà de la gent que fuig d’un/a mal/a cap, també hi ha bons i bones caps que treballen a companyies el propòsit de les quals no està a la alçada de la seva bona voluntat. Les empreses són estacions, no cases. Les persones van i venen i els equips directius no en són una excepció. Els mals caps no duren per sempre, però els bons tampoc. El dia que els bons caps marxen, un es queda exposat a l’empresa en tota la seva dimensió. I, si la cultura no és compartida, s’obre un abisme infranquejable.
Segurament el màxim reconeixement que podem fer als caps inspiradors és aquest: que ens donin l’embranzida necessària per a desenvolupar-nos i trobar la nostra millor versió, tot i que aquesta millor versió sigui fora de la que fins llavors ha estat la nostra empresa.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link