Equips: Castellers de Viladecans

Hi ha una màgia universal a l’acte de fer castells. Tot i que la tradició castellera va començar a la zona de Camp de Tarragona al segle XVIII, els seus elements clau estan tan arrelats en core values tan transversals que actualment trobem castellers a ciutats com Madrid, Londres o Guangzhou. De fet, la Unesco els considera Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
La colla de Viladecans són tota una startup a l’entorn casteller. Van començar el 2012 i avui ja són un grup de quasi 100 persones. Vaig coincidir amb ells fa poc a una activitat de team building per a un equip de HR i em vaig quedar bocabadada. Què podem aplicar de la seva tècnica en un entorn organitzatiu? En parlem amb en David Hernàndez i en Joan Sànchez, tots dos a l’equip de gestió de la colla.

1. Què significa ser casteller/a i quin propòsit compartit hi ha a la colla?

Per a mi, ser casteller/a és ser família. Evidentment, tot aquell o aquella que forma part d’una colla, independentment de si és petit, jove o adult, independentment de si puja a l’estructura o si està a la pinya, independentment del seu origen, condició social, religiosa o política, és casteller/a i tots cabem a la mateixa colla. Formem part d’un objectiu comú que és aixecar castells, quant més alts i complexes millor i aquest objectiu final és també descarregar totes les estructures que ens plantegem. Els castells són treball en equip, són confiança, són esforç, són valor, són força. Però també som amics, som família, som companys.

2. Quines etapes hi ha a la construcció d’un castell i quin paper juga cadascuna de les persones que el forma?

Normalment els castells els separem en 3 grans seccions amb maneres de treballar molt diferents. La pinya: és la base, és el gruix de persones que formen la colla. Totes elles, amb la seva força, aguanten el castell per a que es pugui descarregar amb èxit. El tronc: són les persones que normalment veiem als castells, l’estructura central que és la que dóna forma a les torres humanes que construïm. Són gent àgil i amb molt equilibri per a poder aguantar tota l’estructura. La canalla: són els més petits. Nenes i nens valents i ràpids. Gràcies a ells i al seu poc pes i la seva gran agilitat podem donar per descarregat un castell.

3. Qui dirigeix a les persones durant l’execució del castell i com ho fa?
   

Normalment qui acostuma a dirigir els castells, tant als assaigs com a les actuacions, és la figura del Cap de Colla, la persona que és la màxima responsable a nivell tècnic de l’activitat castellera. Tanmateix, sovint el mateix Cap de Colla forma part de l’estructura del castell i llavors es confia en gent de l’equip tècnic amb experiència per a poder dirigir castells. Habitualment “cantar” el castell es fa per etapes, des de que pugen els primers fins que ho fan els més menuts i sempre s’està atent per a poder corregir posicions o per a donar més o menys ritme al castell a mesura que s’està muntant. Per això qui dirigeix el castell ho fa des de la base, des del terra.

4. Quins paral·lelismes hi ha entre la mentalitat Agile i la cultura castellera?

N’hi ha molts! A principi de temporada el responsable tècnic marca els objectius dels castells més complexes que volem arribar a fer. Aquest seria el nostre “producte”. Aquest objectiu és compartit amb tota la colla per a que tots siguem conscients d’allò que volem. Abans d’arribar a lliurar aquest objectiu, anirem fent iteracions a cada diada durant la temporada, on començarem fent castells més simples i evolucionant cap a estructures més complexes que ens portin al producte final. No hi ha un pla detallat de com realitzar l’evolució, sinó que serà l’aprenentatge constant i l’aportació de la gent que ho vagi definint com evolucionar. Per a aconseguir aquesta evolució del producte la gent s’organitza per components, que com hem dit abans s’encarregaran per separat de progressar a cadascuna de les parts del castell. Tot i que les funcions de cada grup estiguin separades, hi ha moltes persones que poden participar a diferents components per a poder aprendre i progressar tant a nivell personal com de grup. Serà necessària la participació de tots els components per a poder fer  un castell, és a dir, per a generar el nostre producte, cosa que es farà constantment a tots els assaigs i a les diades. Per tant, tots lluitem per un objectiu comú. Però, sens dubte, allò principal és la importància de les persones per davant de qualsevol altre aspecte. Tot el que és la colla ho és gràcies a la gent que la fa.

5. Quan feu activitats amb empreses, quin impacte causeu?

La reacció inicial acostuma a ser d’incredulitat davant la possibilitat de realitzar qualsevol cosa relacionada amb castells. Però a mesura que avança l’activitat, observem com lluiten en equip per a superar aquest “impossible”. Aquí és on aflora la cooperació entre tots els participants, la millora del treball en equip, la solidaritat i la confiança en la resta. Es necessiten els uns als altres per a aconseguir fer l’activitat i la complicitat general és molt gran. Veure la seva reacció quan aconsegueixen realitzar alguna estructura, per simple que sigui, és impressionant i crea un vincle entre ells molt positiu, que al final és allò que s’enduen per a tornar al seu dia a dia i créixer com a equip.

 

Moltíssimes gràcies per compartir la vostra filosofia i passió, David i Joan!