La frugalitat i les organitzacions

Cada nova temporada vol dir canvi d’armari. És aquell moment on obro les portes d’aquest moble, vaig traient piles de roba i les vaig separant (per a guardar o per a donar-les a la meva tieta, que porta un mes preguntant-me quan faig el canvi d’armari). Cada nova temporada em porta a una versió més reduïda, eficient i pràctica del meu armari, la qual cosa, a la meva vida quotidiana, vol dir fer maletes més reduïdes, eficients i practiques (un alleujament per al meu cervell). Sens dubte, la gran Marie Kondo (amb el seu famós llibre The lifechanging magic of tidying-up) em va ensenyar a abraçar la frugalitat i em va introduir a una manera més sostenible i conscient d’entendre allò que posseeixo i necessito.

Moltes organitzacions són precisament com enormes armaris dobles farcits de roba abans de canviar de temporada. Obres una porta i surt roba. Obres un calaix i surt roba. És igual si està plegada, penjada, ordenada per colors o posada de qualsevol manera, la roba vessa per tot arreu. Si hagués de fer-me una maleta, necessitaria tres vegades més temps.

Em resulta molt curiós observar aquest tipus d’empreses. Tenen organigrames detalladíssims (aquells, els d’arbre), departaments de tot tipus i amb totes les especialitzacions que et puguis imaginar, un catàleg de formació que no s’acaba mai, procediments per a tot, job descriptions de tres pàgines per posició, avaluacions anuals de les quals pots obtenir mil gràfics, … Però que es queden paral.litzades quan cal passar a l’acció. Massa roba per a fer una maleta pràctica.

D’altra banda, em trobo amb organitzacions que són l’altra cara de la moneda: sense massa recursos, poc headcount (però que no els cal tenir job description per a donar resultats), on el pla de formació és bàsicament seguir MOOCs (que sovint són millors que molts productes de formació suposadament a mida que hi ha pel mercat) i on les avaluacions són les xerrades que es tenen amb qui et va contractar quan us trobeu tot prenent un cafè (que és molt més sovint que les vegades que un line manager fa una avaluació formal a algú del seu equip). Sense filosofar massa, passen de la idea a l’acció en el temps que s’obre un calaix per a agafar un jersei.

Potser caldria escriure un mètode per a ajudar les organitzacions farcides de roba a abraçar, també, la frugalitat. Que obrin les seves portes i comencin a fer piles: això no ens interessa i no ens aporta res, això ho tenim però no sabem exactament per què ni per a què, d’això ens agrada el nom però no ho fem servir, … I així, poc a poc, anar afinant fins a aconseguir l’equilibri que els permeti fer una maleta eficient. Marie Kondo, aquí et deixo una idea!

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link