Fa uns dies, tot navegant per Linkedin, vaig trobar un post on una persona explicava que, després de tres mesos a una empresa, s’havia adonat que el seu propòsit no encaixava allà i havia decidit presentar la seva baixa. El post estava escrit amb molta coherència i amb una visió molt pràctica, gens dramàtica. El primer comentari a aquest post era d’una persona d’HR d’una altra empresa que, a títol general, responsabilitzava aquest departament de no explicar bé la posició i les expectatives quan els candidats fan les entrevistes. Aquesta reacció em va deixar desconcertada. Per què algú d’HR fa assumir responsabilitats a un departament quan en cap moment l’autor del post parla d’HR ni de buscar “culpables”?
Sí, evidentment, HR (o qui faci l’entrevista), ha d’explicar bé les posicions i ser honest quan ho fa. Però, un cop dins l’empresa, la persona ha de rebre una bona acollida al seu departament, algú del seu entorn immediat l’ha de guiar en els seus primers dies, la persona a qui reporta (tingui el tipus d’estructura que tingui la organització) l i ha d’anar explicant els matisos del seu rol i resolent dubtes, … La integració reeixida d’un candidat que esdevé client intern és una responsabilitat compartida (també pel nou treballador, que al final és qui decideix si l’entorn el convenç o no).
En el nostre afany per fer una feina ben feta, sovint els professionals d’HR ens fem trampes al solitari. Hi ha vegades que som com les mares que estan fent el llit dels fills fins que marxen de casa (i que, un cop fora, continuen enviant-los tuppers) o com els pares autoritaris que deixen o no sortir de nit (tots dos rols molt del segle passat). També hi ha moments on som com l’equip de neteja d’aquella pel.lícula d’en Tarantino que en castellà es va traduir com “Tú asesina, que nosotras limpiamos la sangre” i que en anglès es deia “Curdled”. Nosaltres no volem fer cap d’aquests rols … Així doncs, per què els hem d’acceptar o, encara pitjor, contribuir que es mantinguin a les organitzacions?
Per això mateix, cal que HR abandonem aquest to hiperresponsable i abnegat i ens divertim més. Oblidem-nos de productes avorrits i d’implementacions eternes que mai no emocionaran ningú per més perfectes que semblin. Compartim més amb el nostre client intern, que és qui ens donarà les claus que necessitem. Gaudim fent allò que ens agrada i que és el nostre motiu d’existir a les organitzacions: treballar amb les persones, tot utilitzant un llenguatge que tothom de la nostra organització pugui entendre i compartir.
Perquè només desdramatitzant HR aconseguirem ser sexy i trobar el nostre propòsit dins les organitzacions.
