Escapistes

Hi ha vegades on una determinada àrea d’una organització no va bé o està encallada i no sabem dir per què. La persona de confiança que s’ocupa d’aquesta àrea ens presenta propostes, ens explica els seus problemes per a fer-la funcionar, apunta possibles motius o persones que poden ser-ne la causa, emprenem accions, … Però res no funciona. Gairebé mai pensem que el problema d’aquesta àrea pot ser, precisament, aquella persona. Tenim tan bon concepte d’ell o d’ella que ni ens passa pel cap que pugui ser el que jo anomeno un/a escapista.

Els escapistes són perfils que em trobo a tots els meus projectes, sense excepció. El seu codi de conducta és sempre el mateix. Quan entro a l’organització, s’acosten a mi i s’ofereixen per a explicar-me “què passa de debò a l’empresa”. Em relaten en tot detall els problemes que tenen per a que els seus responsables els escoltin i els entenguin, la quantitat de propostes que ells mateixos han presentat per a solucionar els problemes de la seva àrea, la incomprensió que reben per part dels seus col.legues que mai no adopten els processos que ells proposen. Es presenten com a perfils abnegats, lluitadors, protectors de l’equip i grans coneixedors de la cultura i l’estil de la casa (molts porten moltíssims anys allà dins). Potser el seu discurs pot convèncer a un tipus de col.laborador extern que treballi només a nivell estratègic i tàctic i que no vagi més enllà d’interaccions puntuals. Però en els meus projectes (malauradament per als escapistes) gran part del temps els passo a l’operativa (online, offline o tots dos), que és la única manera que hi ha de tenir claredat sobre l’impacte de les persones i el seu nivell de contribució al negoci. És on veig què hi ha de cert del discurs de benvinguda que m’ha fet l’escapista i a què corresponen les suposades propostes brillants del powerpoint que m’ha ensenyat. Aquí és un vaig unint els punts entre la seva història i la realitat. I aquí és on l’escapista, confrontat amb la veritat, llança la seva bomba de fum i s’allunya de mi. He de confessar que, a l’inici, jo era una mica naïf i interpretava que les descobertes que feia a l’operativa ajudarien a fer que aquell persona (que jo a priori no identificava com a escapista) pogués, per fi, solucionar aquells problemes encallats i intentava involucrar-lo incansablement. Ben aviat vaig entendre que allò que jo feia no era solucionar-li la vida a l’escapista: potser havia trobat la solució a un problema operatiu, però també havia destapat el seu modus operandi.

Protegits pel lema “la millor defensa és un bon atac” i envoltats d’un aire de professionalitat/experiència/confiança, els escapistes aniran passant els seus dies encallant problemes i sortint-ne indemnes. La manera de desactivar-los és evident i fàcil: anar en persona a veure què passa (allò que al meu estimat Toyota Production System anomenen genchi genbutsu). La resta és automàtic. Deixar l’estratègia i la tàctica de banda per una estona i acostar-se a l’operativa té aquestes recompenses.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link