Des de dins

La setmana passada vaig llegir aquest article, molt revelador (moltes gràcies per compartir-lo, José Miguel Moreiro!), on la professora de Comportament Organitzacional de l’INSEAD Li Huang explica com un entorn incòmode estimula la creativitat. Habituat en general a la seva famosa zona de confort, l’ésser humà no sent la necessitat de fer res diferent d’allò que està acostumat a menys que hi hagi una disrupció (normalment externa) que el faci canviar.

Evidentment, amb  la majoria d’organitzacions passa el mateix. Malgrat portar anys parlant de transformació, invertint en projectes i departaments d’innovació i  veure la paraula VUCA escrita un cop i un altre, presentació rere presentació, en realitat  tot el món empresarial estava atrafegat amb les seves corporate politics (la intensitat de les quals acostumava a ser directament propocional a la mida i facturació de l’empresa en qüestió). Tot allò relacionat amb els conceptes “transformació, innovació, canvi” s’acostumava a externalitzar, com si fos una “feina” que calia ser executada per algú de fora, com si no fos possible dur-la a terme des de dins. En un entorn on tot havia anat més o menys segons les previsions fetes seguint models del s.XX, amb alguna baixada imprevista de facturació que se solucionava (al menys en aparença) amb un pegat aquí i un altre allà o llançant un projecte d’eficiència a curt termini (que a la majoria de casos es dedicava a retallar la línia de cost que no s’hauria de retallar), quina necessitat urgent hi havia de pensar i d’actuar des de dins d’una manera diferent? El funcionament per inèrcia feia que les organitzacions estiguessin instal.lades en una espècie de somnambulisme del qual només un esdeveniment inesperat les podia fer despertar.

La gran disrupció externa ha despullat les organitzacions. En aquest moment la solució ja no es troba anant de despatx en despatx, ni fent powerpoints ni contractant un informe. Tampoc no s’arregla comprant una campanya de publicitat (què avorrit és veure actualment el mateix storytelling a totes les campanyes, siguin del que siguin). Ara cal definitivament recórrer a l’autenticitat i a l’essència d’una organització: les persones. És el moment de fer que la nostra gent, sense importar la seva seniority o departament, no siguin una massa de followers, sinó individus que no només fan servir la seva creativitat i talents personals a les xarxes socials sinó que contribueixen a la construcció col.lectiva de la millor versió de la nostra organització : una organic-zació on cada cap compta i no on només pensin i decideixin els caps que estan asseguts a l’estratègia. La gran disrupció externa ens fa mirar cap endins. No ens limitem a mirar. Actuem des de dins.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link