7 minuts amb l’Edel Dévora

L’Edel Dévora és un perfil molt difícil de trobar: conjuga un esperit espectacularment creatiu amb un talent únic per a cohesionar equips. Director de Visual i expert en Offline Time Experience, l’Edel és, a més a més, gestor d’espais d’Art. Ningú com ell sap explicar històries visuals que emocionen a tothom qui les veu (ja sigui a fashion retail, decorant  un espai, recreant un setting amb les seves estimades fashion dolls –al seu compte d’IG yoedelmo- o organitzant una exposició). És la persona més adequada per a parlar-nos de creativitat i de com la podem aplicar al nostre dia a dia, independentment de a què ens dediquem:

1.Què és la creativitat?

L’ activitat de crear és quelcom difícil de definir. És un torrent que surt de dins d’un mateix, tot i que també es pot treballar de manera col.lectiva. És la capacitat, l’exercici, el procés en el qual pensem fins a materialitzar quelcom. Un bon talent, sobretot en aquests temps.

2.Com s’expressa la creativitat?

Hi ha múltiples maneres de fer-ho. Hi ha tipus més artístics o visuals, pictòrics, escultòrics, narratius, dansa i interpretació .. Però també poden ser tècniques aplicades a d’altres processos més amplis: entorns empresarials o de govern, investigació i ciència, educació als infants per part de mares i pares, … Tots gaudim i necessitem d’aquesta part creativa que ens ajuda i que, si ho reflexionem bé, apliquem a infinitat de rutines diària sense pensar-ho.

3.Una pregunta òbvia, però … Quina relació hi ha entre creativitat i art? I què en podem aprendre?

En realitat, les obres que podem trobar a totes les disciplines artístiques són el resultat de processos creatius. Una obra d’art és doncs una conclusió lògica d’un procés creatiu. Amb això obriríem un ampli debat de com determinats artistes o obres aconsegueixen arribar a un major nombre de persones. Sigui com sigui, en moltes ocasions els artistes o creadors no aconsegueixen explicar ni entendre d’on neix la creativitat per a fer les seves obres, que es converteixen en quelcom irracional, fins i tot passional. De fet, si intentem fer de la creativitat un procés massa racional, possiblement perdria part del seu atractiu.

Hi ha una frase que m’agrada moltíssim que és: “Primer crea, després analitza”. Són processos completament diferents. Funcionen en un ordre natural. Curiosament, en el món de l’empresa s’acostuma a practicar a la inversa: primer s’analitza i després es crea, quan en realitat no és quelcom natural si ho apliquem d’aquesta manera.

 4.Quines són les fases del procés creatiu?

Per suposat, la inspiració ve en primer lloc. És una paraula molt gran, enorme. La inspiració és allò que ens arriba des d’algun racó desconegut, com un impuls que ens fa ser capaços d’imaginar, de visionar, d’enganxar un fil fi energètic que ens porta a crear, de qualsevol forma possible.
Un cop hem rebut aquest impuls, podem seguir diferents passes tot depenent de la disciplina que utilitzem per a crear o fins i tot depenent del projecte que estiguem desenvolupant. En tot cas, les passes que fem llavors estaran adreçades a la realització o materialització d’aquella idea. Després d’això poden venir altres fases, com l’anàlisi, l’aplicació o la reproducció, la posada en escena, l’exposició … És molt ampli.

5.Quins elements o factors poden inhibir la creativitat en l’ésser humà?

Com diem, el procés és tan ampli en formes com pot ser el perfil de les persones creatives. Tothom és creatiu. Compartim un mateix disseny dins la nostra estructura neurològica, tot i que segons les nostres experiències vitals adoptem rutes i perspectives diferents i més personals. Com proposa en Howard Gardner a les seves teories, hi ha vuit tipus d’intel.ligència humana (espaial, lògico-matemàtica, interpersonal, intrapersonal, lingüística, natural, etc.). Cadascun de nosaltres se sent especialment còmode en alguna d’aquestes intel.ligències, depenent de les nostres habilitats naturals. Quan estem alineats amb les nostres intel.ligències naturals, que defineixen els nostres talents innats, fluïm creativament. D’aquesta manera, doncs, les repressions o desviacions d’aquest talent natural poden coartar la creativitat i desvirtuar-la.

6.Quins entorns estimulen la creativitat?

La llibertat, que pot ser tan profunda i interior com el nostre pensament. En un procés creatiu és on som nosaltres mateixos. Arribar dins, sense prejudicis, intentar connectar amb el meu jo interior, escoltar-te i parlar-te a tu mateix, tot deixant de banda qualsevol tipus de judici és el procés que acostuma a donar els millors fruits, ja no només parlant de creativitat sinó també a les grans decisions de la nostra vida. Els fets i moments rellevants, allò que és essencial, ho hauríem de treballar principalment amb el nostre propi “jo”.

La creativitat demana també el seu temps. En aquesta època frenètica, els impulsos que rebem online no són tan evocadors com els offline. No és el mateix visitar un museu meravellós de manera online que estar-hi físicament, percebre’n l’olor, escoltar el silenci, apreciar la llum en directe, posar en joc tots els teus sentits … Sens dubte, la qualitat de les percepcions que et porten a la inspiració no tenen res a veure.

 

Moltíssimes gràcies per revelar-nos els secrets de la creativitat, Edel!