La Paradoja. James C. Hunter. Avui estic de revival. La Paradoja va ser una de les primeres obres de management que vaig llegir, fa més de 20 anys. El mes passat, arran de l’entrevista amb en David Cantallops (fes click aquí), varem rememorar aquest llibre, que durant anys i anys vaig recomanar a tots els equips amb qui vaig treballar.
He fet servir incansablement els conceptes de poder, autoritat i lideratge que tan bé es treballen en el llibre. Varen ser la base per a inspirar una dinàmica que he fet a bona part de les sessions que management que he impartir a 4 dels 5 continents (em falta Austràlia) i on, més enllà de generacions, cultures, races, religions o sexe, sempre s’arriba a les mateixes conclusions. En resum, La Paradoja va representar una gran font d’inspiració a les meves primeres passes desenvolupant equips. I continua mantenint la seva vigència.
Avui, rellegint-la, em qüestiono més que mai per què en espanyol el títol es va traduir així. En versió original, el llibre es diu “The Servant” (El Servent) perquè el focus central de l’obra és el lideratge de servei (“per a liderar cal servir”). És curiós que, per a traduir el títol a l’espanyol, als 90, els verbs “liderar” i “servir” associats ens portessin al concepte “paradoxa”. Reflexa el mindset d’una època? D’acord, sóc traductora i estic portant aquesta reflexió massa lluny. Però fa pensar, no?
