7 minuts amb Nurses CSI

Conec la Iolanda Núñez des que totes dues teníem 5 anys i anàvem al parvulari. No només vam anar plegades durant la primària (EGB en aquells temps), sinó que també vàrem coincidir a l’institut. De manera que, sens dubte, ella és, de totes les entrevistes del blog, la persona a qui m’uneixen més anys d’amistat. La Iolanda és la coordinadora de l’equip d’infermeria d’un dels principals hospitals de Barcelona i amb les seves companyes Núria Borrell i Angèlica Aranda (amb qui apareix a la foto, just abans de la pandèmia), lidera Nurses CSI, una activa comunitat fundada per 15 infermeres i que agrupa un col.lectiu molt ampli  que està donant veu a una nova manera d’entendre la infermeria i el seu impacte social en un moment clau de la nostra història.

1.Com va néixer Nurses CSI? Quin és el vostre propòsit?
La idea va aparèixer abans de la pandèmia. Era un projecte que teníem al cap des de feia temps, la intenció del qual era fer visibles les persones professionals de la infermeria. Vam aparèixer tot just acabava d’esclatar la crisi de la COVID, en un escenari de manca de professionals, de gran pressió assistencial i de fuga de talent. Tot aquest entorn s’ha de veure com una oportunitat per a donar veu al col.lectiu, empoderar i fer créixer les persones que el formem i reafirmar-nos com a líders del fet de tenir cura de les persones, que és el propòsit de Nurses CSI i de la nostra professió.

2.Com ha impactat i està impactant la crisi de la COVID-19 a l’evolució i definició dels reptes de la comunitat d’infermeria?
La pandèmia ha donat moltíssima visibilitat social al col.lectiu d’infermeria i ha posat de manifest el nostre rol. Som les persones que estem a primera línia, que estem al costat dels nostres pacients les 24 hores. Aquesta realitat demostra el gran repte actual, que és l’augment de ratio d’infermeres i infermers al sector assistencial (i, en conseqüència, el reforç de la primera línia) per a garantir les cures de qualitat que tota persona mereix i necessita.

3.El vostre hashtag és “líders del tenir cura” i el vostre claim és “time to move together”. Quins aspectes i talents naturalment inherents al vostre rol considereu que han de ser adoptats a nivell global per a construir una societat millor?
La veritat és que ens va costar establir el nostre hashtag perquè sempre pensàvem en allò que volíem ser, de manera que les nostres propostes sempre es basaven en la potencialitat. Fins que un dia vam decidir deixar de pensar en hipòtesis i pensar en allò que som realment aquí i ara, al present. Vam estar d’acord per unanimitat que som líders de tenir cura de la gent, que és una talent natural a totes les persones de la comunitat d’infermeria. Pel que fa al nostre claim, “time to move together”, ens indica que és el moment de fer-ho junts. És també el moment que la comunitat d’infermeria ens unim per a accedir a rols de decisió i poder on, fins ara, no hem tingut presència. Creiem que tant el nostre hashtag com el nostre claim resumeixen molt bé les qualitats inherents a infermeres i infermers, que és la nostra capacitat de treballar en equip i d’adaptar-nos a entorns canviants, el famós VUCA. Som una comunitat de professionals amb una altíssima adaptabilitat i amb una capacitat operativa bestial, que sap com arribar al detall de les coses. Treballar en equip, adaptabilitat i ser operatiu, doncs, són grans valors per a l’escenari actual des d’una perspectiva global.

4.Com està ajudant la diversitat generacional i de gènere a la professió per a dur el vostre rol al següent nivell?
Ara mateix estem en un moment de gran oportunitat perquè estem convivint diferents generacions i diferents models des d’una perspectiva acadèmica, però sempre units pel mateix propòsit i talents compartits. Històricament, Infermeria era una diplomatura, però ara també trobem perfils de grau i també de doctorat, sempre dins del pla d’estudis d’Infermeria. Aquesta gran diversitat de perspectives es materialitza en una evolució en la manera d’entendre i de viure la nostra identitat professional.

5.Quin paral.lelisme podem establir entre el funcionament d’un hospital i el context actual?
Un hospital reflecteix molt bé quelcom que també es viu a les empreses, que és el procés d’adaptació a les  noves tecnologies. Si bé es cert que dins de l’entorn hospitalari es podria pensar que hi ha molta tecnologia si tenim el compte els equipaments que fem servir, la veritat és que la digitalització ha estat sempre molt lenta i teníem un gran nombre d’operacions i processos no digitalitzats que no aportaven valor a ningú. Avui, el model s’ha repensat ràpidament i veiem que determinades visites més transaccionals i que obligaven els pacients o usuaris a traslladar-se, com per exemple recollir un resultat, ara es poden fer online. Un hospital, com una organització, ha d’anar evolucionant també cap a un model més orgànic i sostenible, on les fronteres entre equips es van desfent per a una millor operativa i experiència del pacient.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link