7 minuts amb Noan Drinkswater

Com a bona fan de l’autenticitat i de la teoria de les intel.ligències múltiples de Howard Gardner, m’emociono cada cop que veig una persona l’activitat de la qual està alineada amb els seus talents naturals. És llavors quan veiem que l’ésser humà pot fer coses meravelloses a qualsevol disciplina. Tal és el cas d’en Noan Drinkswater, un clar exemple d’allò que passa quan una persona treballa des de la seva intel.ligència, en aquest cas la musical. Compositor i cantant de tots els seus temes, Drinkswater, després de publicar temes com Heartbroken, Waves o Baggy Eyes, ha llançat el seu àlbum, Get a Change. La seva música és intimista, vivencial i autèntica. Ara mateix té 19 anys i està estudiant producció musical creativa a la prestigiosa Bath Spa University. Parlem amb ell sobre autoconeixement, procés creatiu i la importància de ser honest amb un mateix.

1.Quan i com vas descobrir que estaves fet per la música?
Quan tenia 6 anys em van regalar un teclat senzillet que tenia cançons enregistrades. Jo escoltava les cançons i mirava les notes que sortien a una petita pantalla que hi havia. Premia la pausa i repetia la cançó. Així és com vaig aprendre a tocar la meva primera cançó en un teclat, repetint les notes que veia. Tenint en compte això, els meus pares varen decidir apuntar-me a classes de piano, que a partir de llavors van esdevenir la meva activitat extraescolar. Des d’aquell moment vaig començar a compondre. Anys després, quan vaig descobrir Garage Band a l’Ipad del meu pare, vaig començar a produir i ja no he parat des de llavors. Des dels 6 anys que no parat de descobrir i experimentar amb la música.

2.Fins a quin punt pot ser difícil identificar en què un és bo? Quin tipus d’obstacles et pots trobar pel camí?
En meu cas, he tingut molta sort perquè no em va costar gaire descobrir-ho. Des del principi vaig veure que el piano m’agradava molt, que ho feia molt bé i que tenia talent  per a la música. A més a més, els meus pares sempre m’han empès per a que triés el meu camí, que és una gran sort. Molts nens poden trobar quelcom que els agrada però no ho tornen a fer perquè els seus pares no els han donat suport.

3.Com definiries la creativitat, segons la teva experiència?
Crec que hi ha dos tipus de creativitat: una que controles i una altra que no. Si parlem de la creativitat que controles, hi ha determinats processos que pots fer servir per a entrar en mode creatiu. Per exemple, jo tinc dos programes de producció amb els quals treballo habitualment. Amb un jugo i amb l’altre faig coses serioses. Amb el que jugo faig música sense pensar-hi i se’m fa molt més fàcil ser creatiu que am l’altre. Això seria la creativitat que, d’una certa manera, busques. Després hi ha l’altra creativitat, la que no controles. En el meu cas, gran part de les meves cançons les escric molt tard a la nit, quan no puc dormir. Llavors, sento que puc escriure una cançó i ho faig de manera espontània, sense haver-ho previst. Aquesta és la creativitat que no controles.

4.Tot artista té el seu procés creatiu … Com descriuries el teu?
Doncs normalment a les 3am se m’acudeixen cançons i les escric … Però això és aleatori. Quan he de treballar, jo mateix intento introduir-me en un entorn i mode propici. Agafo el meu ordinador i les meves coses i em forço a començar, encara que allò que estigui creant soni malament. A partir d’allà, vaig creant altres elements que sí que sonen bé al voltant de l’element inicial que no m’agradava tant com sona. Al final, corregeixo el que no em convencia i el resultat sona fantàsticament. Aquest és normalment el procés creatiu que segueixo a les meves produccions.

5.La pregunta és òbvia, però m’agradaria saber la teva opinió: Fins a quin punt està relacionada la qualitat de la feina amb el fet de ser honest amb un mateix com a autor? Què passa quan es compromet l’autenticitat?
Quan l’autor és honest es nota moltíssim a la seva música. Per exemple, totes les meves cançons van de les meves coses, de les meves experiències, de tot allò que m’ha passat. Si no és així, no sé de què parlar, no puc explicar res d’autèntic. Això es nota molt també al dibuix. El artistes que tenen el seu estil propi es reconeixen clarament perquè són autèntics i fidels a sí mateixos. Tots els dibuixants que segueixo els reconec per això mateix, pel seu estil propi i la seva autenticitat. Ara que estic construint la meva marca, precisament, em qüestiono moltíssim el tema de l’autenticitat. Jo no puc mostrar a la meva marca quelcom que no sigui autènticament meu només pel fet d’afegir contingut. Jo vull presentar a la gent qui soc en la meva forma més pura, tot i que això signifiqui una quantitat més petita de continguts.

6.Quin consell donaries a algú que estigui treballant dur per a conèixer-se a si mateix/a i fer sortir a la llum el seu talent natural?
Si algú ja està treballant dur per a fer sortir a la llum el seu talent ja és molt, està fent una bona feina. També podria ajudar moltíssim el suport de persones properes, per exemple els pares. Jo crec que no ho hagués aconseguit sense els meus, que des del principi van veure que això era el que m’agradava i em van empènyer a fer-ho. Sabien que, com que la música era la meva passió, m’esforçaria i treballaria dur i així està essent, com ara que he aconseguit entrar a la universitat que jo volia. Si creus en una cosa, llança-t’hi! Arriscat a fer-ho sense saber si funcionarà. Tens molts anys per endavant per a equivocar-te i després fer allò que consideris millor. Però, sens dubte, el millor de tot és tenir a la vora des dels inicis algú que et doni suport.

Moltíssimes gràcies per compartir el teu propòsit amb la Comunitat Shaker, estimat Noan Drinkswater! Per a saber-ne més, cliqueu www. noandrinkswater.com

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link