A la meva activitat com a Shaker, tinc la sort de coincidir amb molts companys dedicats al món de HR de totes les especialitats i sectors. Independentment de la mida de l’empresa per a la qual treballen, totes les preocupacions són comuns: formats d’avaluació que ningú no omple, plans de formació que no tenen ROI, cursos atemporals d’habilitats directives (quina nomenclatura tan del segle passat) que no porten res de nou, projectes de digitalització/agile/transformació suposadament disruptius enfocats des de la mateixa òptica de sempre … Al final, tot desemboca a un portfolio avorrit i sense aplicació ni beneficis operatius en el curt-mig terme, cosa que cada cop va restant més credibilitat al departament. És curiós veure com, amb l’objectiu de crear un producte professional i tècnicament perfecte (desenvolupat a casa o amb col.laborador extern), s’acaba oferint un producte que no encaixa amb qui l’ha d’utilitzar i incorporar al seu dia a dia. És a dir, es llancen productes desvinculats, ja des de l’origen, del seu client o final user.
La pregunta és molt senzilla: Qui és el client de l’àrea d’HR? On és? Quan va ser la darrera vegada que varem parlar amb ell/ella?
No em puc imaginar un àrea de Marketing llançant un producte sense abans no haver dut a terme sessions de focus group i sondejos, proves de producte i haver consultat mil reviews (al més pur estil inbound) per a intentar preveure l’impacte a les vendes. Marketing busca amb totes les seves forces la comunicació bidireccional amb el client extern perquè sap que és la única manera de fer que passi la màgia. HR ha de fer el mateix amb el client intern.
Pensem: Quants col.laboradors interns han participat a la creació de l’eina per a la seva pròpia avaluació? Quantes vegades, abans de llançar una nova mesura de C&B, hem explorat directament amb el final user què seria motivador rebre? Com ens assegurem, si contractem un especialista extern per a un curs o una xerrada, que encaixarà adeqüadament amb l’audiència i que no serà “una xerrada més”? (encara em desconcerta la quantitat de vegades que el primer contracte d’una empresa amb un professional d’aquest tipus sigui per a preguntar-li la seva tarifa i no per a veure’l en persona i parlar d’allò que necessita l’empresa) … Quants productes, eines o projectes es llancen sense tenir en compte qui està al final del procés?
A tots els meus anys treballant amb persones i organitzacions (20 sumant la meva vida corporate i la meva vida com a emprenedora), cap producte no m’ha emocionat tant, ha resultat tan útil ni amb tant ROI com el producte co-creat (totalment o en part) pel seu usuari final. Potser no estem parlant d’eines tècnicament perfectes (què importa la perfecció si no és útil per al client final?), però sí plens de propòsit i sentit per al seu user. Escrits en la seva llengua. Ajustats a les seves necessitats. Útils. I, quant més a prop estigui HR del seu client (el que anomenem HR Consumerization), estarà més integrat en el seu entorn i serà més capaç de contribuir eficaçment a solucionar les seves necessitats. En un moment en què comencem a parlar de Sexy HR, és imprescindible deixar de veure passar els esdeveniments des d’una taula i acostar-te al teu client. Perquè només així, a través de la nostra presència a l’operativa, HR aconseguirà ser rellevant a l’estratègia.
