Captar el momentum

Gran part dels projectes que estic desenvolupant ara mateix estan relacionats, d’una manera o d’una altra, amb arquitectura organitzacional. Quantes més empreses conec per dins, més convençuda estic que, malgrat allò que tinguin dibuixat al seu organigrama oficial, les organiczacions tenen vida propia i qui determina el seu dibuix real, el que no es veu, són els talents de les persones que hi treballen. Una empresa és la seva gent, no el seu organigrama. El mapa no és el territori.

Redissenyar una organització pròspera és qüestió de combinació de talents, no d’un dibuix estructural. El copy-paste de models d’organitzacions exitoses no funciona perquè, insisteixo, el disseny organitzacional és quelcom orgànic i, abans que res, un acte molt íntim que ha de fer l’empresa mateixa. Es pot necessitar el suport d’algú extern que ajudi a trobar el mètode per a fer-ho, però en cap cas existeixen els gurús capaços de dibuixar l’estructura de la nostra empresa. No és una tasca que es delegui. És un exercici per al qual cal sentit comú, valentia, creativitat i, sobretot, humilitat i curiositat. El punt de partida és entendre per què la organització ha arribat a l’estructura que ara li cal modificar per a sobreviure. I a tots els casos que veig, hi ha un fil conductor comú.

Quan una empresa neix i comença a créixer, les persones que la formen són perfils aventurers, orientats a l’acció, poc convencionals, un punt temeraris, creatius, autònoms, capaços d’espavilar-se amb molt pocs recursos i amb una única obssessió: fer que les coses passin. Arriba un moment que aquesta empresa comença a tenir èxit i a expandir-se. Aquests perfils, automotivats pels resultass que està tenint la organització, continuen donant-ho tot (amb tot allò de bo i de dolent que significa “donar-ho tot”). L’empresa es consagra: ha creat un nou producte (tangible o intangible) i fins i tot ha canviat les regles del seu sector. Ha arribat el moment d’agafar perspectiva i entrar a una nova fase de velocitat de creuer. Arriben noves eines i amb elles nous perfils per a accionar-les i mantenir-les. Són perfils diferents als perfils que han creat tot això. Durant un temps, tots dos perfils conviuen, però els perfils pioners acaben marxant (perquè s’avorreixen o perquè els conviden a fer-ho). L’empresa ja no està en aquella etapa aventurera. Ja ha triomfat. Aquest momentum, aquest precís instant, es queda gravat a la retina de la organització. Com una fotografia. L’empresa capta el momentum com el seu punt ideal i a partir d’aquí, inconscientment, farà tot el que calgui per a que les coses es mantinguin com estan (perfils, eines i modus operandi en general) pensant a conservar l’èxit. Però l’empresa no se n’adona que el momentum està en gran mesura prederminat per allò que està passant fora. Dit d’una altra manera: l’empresa ha triomfat no només per ella mateixa, sino per la conjuntura econòmica, social, comercial, cultural, … que ha creat l’escenari per a que l’empresa pugui triomfar. Així doncs, mentre la conjuntura es manté, l’empresa avança sense grans sorpreses. Tanmateix, arriba un moment en què la conjuntura canvia dràsticament. La organització ho interpreta primer com un dels tants obstacles que ha superat. En la seva inèrcia d’empresa d’èxit, volcada en les seves eines i el seu storytelling, s’ha tornat impermeable a l’exterior i ja no sap llegir la situació real. Quan la inèrcia està a punt d’esdevenir deriva, salten les alarmes i cal actuar. En aquell moment, la organització se n’adona que té una estructura per a conservar i mantenir l’èxit, però no per a crear-lo. Les eines, per més sofisticades que siguin, no es reinventen ni s’autoadapten i ara mateix no hi ha dins la casa el talent adequat per a llançar-se de nou a l’aventura de repetir la història d’èxit: el mateix sistema ha prescindit d’aquest tipus de perfil. Sense aquest tipus de talent no hi ha supervivència.

Per a repensar la nostra organització, doncs, només cal anar al momentum on la nostra empresa va triomfar per a entendre quina és la combinació de talents encertada i això ens conduirà al disseny natural de l’estructura. Mai a l’inrevés. Val la pena fer aquest exercici, precisament aquests dies. Francament, no està la cosa com per a pagar dissenys standard suposadament personalitzats que nos ens serviran de res.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link