L’Andy Stalman és un renaixentista del segle XXI. Un dels experts en branding i comunicació més reputats i coneguts arreu, és també l’autor dels best-sellers Brandoffon y Humanoffon. Representa una veu optimista i plena d’esperança pel que fa a la humanització en temps digitals. Va néixer a l’Argentina, ha viscut per tot el món i, des de fa 14 anys, està establert a Madrid amb la seva família.
Vaig conèixer l’Andy a una conferència a Mérida, Mèxic, que era el meu primer talk com a emprenedora. Des de llavors, l’Andy ha compartit amb mi consells i recomanacions que han guiat encertadament els meus passos al món emprenedor. No sabria dir què és més immens en ell: si la seva generositat o la seva saviesa i domini de l’oratòria.
Un dels teus primers consells va ser: “Emma, no ets freelance, ets emprenedora”. Quina importància té el naming a la percepció de la realitat?
És una qüestió de detalls. Les grans marques es construeixen a còpia de petits detalls. Tota la comprensió del món es fa a través de percepcions. Un bon nom ajuda a construir millor les percepcions que es poden tenir de la teva marca. És ben cert que un emprenedor por ser freelance, però no necessàriament un freelance serà emprenedor. Si mires enrere, tu ets una experta, perquè per a ser un pilot expert es necessiten 10.000 hores de vol. La teva carrera viatjant per tot el món et dóna aquesta expertise.
¿Per què el concepte “digitalització” està tan mitificat?
Perquè la majoria de la gent té tendència a pensar el mateix que la majoria, i aquesta majoria també té tendència a repetir el que es diu, sense aturar-se a analitzar, qüestionar, dubtar, reflexionar i després fer des d’aquesta visió. Tot allò digital és part d’un univers més gran. És un gran error pensar que digital ha matat allò analògic. En realitat ha vingut a complementar-lo, expandir-lo, ampliar-lo i millorar-lo.
Quins passos ha de respectar un bon programa de digitalització en una organització?
Primer cal conèixer bé la teva marca. Quins són els teus valors, passions, propòsits i cultura. Segon, entendre que la incorporació d’allò digital no va de tecnologia, sinó d’un canvi de mentalitat. Tercer, ajudar els membres de l’organització que tinguin confiança en el canvi. Quart, que la implementació del pla sigui excel.lent. Un bon pla, mal implementat, és un mal pla.
Quin creus que és el tema de fons a nivell social que no s’està treballant o fomentant prou?
La confiança, que està associada al fet d’assumir la nostra necessitat d’aprenentatge constant, al fet de poder abraçar els erros sense por (moltes vegades els errors estan al llindar dels encerts) i, sobretot, a la creativitat, la curiositat i la imaginació, que són essencials per a preguntar-se coses que mai ningú no s’ha preguntat i crear coses que no existeixen. I vèncer la port. La por al fracàs mata la creativitat, aniquil.la els somnis i és un mur per al progrés. On estem centrant massa l’atenció? El món parla massa de tecnologia mentre tothom reclama a crits viure emocions. Si a les empreses es parla majoritàriament de big data, cloud, IA, màquines, robots, algoritmes, etc … On hi encabim l’ésser humà?
Quin personatge del passat pot inspirar-nos en aquest moment que estem vivint?
Una barreja entre el lideratge de Winston Churchill, la bogeria de Colom, la valentia de Malala Yousafzai, la visió d’Steve Jobs, la visió pionera de Marie Curie, la creativitat d’Spielberg, l’originalitat de Coco Chanel, la inspiració de Da Vinci i l’estratègia de Jeff Bezos. I pel camí em deixo desenes de dones i homes extraordinaris.
Estem en els temps convulsos de la 4a revolució industrial, on hi ha un buit clar entre societat i organitzacions … Quin escenari preveus en els propers anys?
Que mentre una majoria de marques estan dient que una cosa no es pot fer, ja n’hi ha unes quantes que ho estan fent. És l’era de les possibilitats i de tornar a posar les persones al centre. Si les empreses volen ser importants per a les persones, les persones han de ser importants per a les empreses. I, a més a més, ja no és qüestió de voler ser importants, sinó de fer coses que importin.
Com passaren de “conciliar” a “integrar”?
Amb sensibilitat, apertura mental, tot assumint que no estem en una era de canvi, sinó en un canvi d’era, abraçant la diversitat i entenent que les persones no són recursos, ni tan sols són els ambaixadors de la marca: Són la marca.
Quin paper tindran les smart cities en els propers anys?
Tindran un gran paper sempre i quan entenguin que no és suficient tenir ciutats intel.ligents: el veritable repte és tenir persones que hi visquin que siguin intel.ligents. També cal assumir que smart no és suficient: també han de ser human cities. Estem començant a assumir un canvi que no serà, perquè ja existeix. Ara toca començar a treballar amb una nova mirada.
Moltes gràcies, Andy, per obrir-nos la porta a una nova realitat!
