L’entrevista d’aquest mes no és de 7, sinó de 15 minuts. Quan veieu la dimensió de la meva convidada i la causa que representa entendreu per què. La Sana Afouaiz és defensora de la dona i conferenciant especialitzada en feminisme global i la problemàtica de la dona als països àrabs. La primera vegada que la vaig sentir en una conferència, la seva veu mediterrània, profunda i plena de determinació, i la seva crida a l’acció varen ressonar dins meu. La segueixo des de llavors.
Fa servir la seva plataforma per a lluitar a favor de la igualtat a través d’storytelling, campanyes socials i eines d’empoderament femení. També és blogger i molts dels seus posts es poden llegir a World Pulse, Foresight For Development, MENAC, WECAN, Organization for World Peace, Restless Development, etc.
La Sana col.labora amb Nacions Unides i la Unió Europea a la lluita a favor de l’empoderament femení i ha participat, al Marroc, a la reforma de la llei que permetia que els violadors es casessin amb les seves víctimes per a evitar l’empresonament.
La Sana ha estat nombrada pel Banc Mundial com una de les 10 dones més inspiradores del 2018. També ha estat nominada entre les 100 millors innovacions d’empreneduria social per Social Enablers i ha rebut el premi Ashoka Changemaker, entre d’altres.
Col.labora des de fa cinc anys amb Nacions Unides i la Comissió Europea a projectes sobre igualtat de gènere. El 2015 va crear Womenpreneur Initiative, una xarxa que dóna suporta més de 500 dones per a emprendre els seus projectes i augmentar el seu impacte social.
La lluita de la Sana cada dia té més adeptes. Perquè la diferènc.la de gènere, com molts anacronismes contra els que encara treballem avui, no té cabuda a la societat que estem construint.
1. Quan i com vares descobrir la teva missió?
Des de ben petita, sempre vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa. Vaig créixer fent-me moltes preguntes a un entorn complex on ser dona era tabú. Quan preguntava a la meva gent per què tractaven a les dones de manera diferent, ningú semblava saber què contestar … I jo, que era una nena molt curiosa, continuava preguntant … Fins que em vaig adonar que no tenien resposta. Jo era feminista sense saber encara què era el feminisme. Sentia que havia de fer alguna cosa per a canviar la situació. A casa érem nou filles, sense cap germà. La manera com ens tractava el nostre entorn era molt frustrant. Recordo que, quan em vaig llicenciar, amb la nota més alta de la classe, al meu entorn no li va semblar que fos un èxit. Per a ells, hagués estat un èxit que em casés. Tot això em va impactar i em va animar a donar el primer pas.
2. Quan et vas adonar que el teu missatge tenia una transcendència global?
Quan vaig començar a viatjar. He estat a més de 35 països, és el que m’ha permès descobrir i explorar. He pogut obrir els ulls a noves dimensions socials, econòmiques i culturals de la dona. He pogut veure que la realitat de la dona al Marroc no és tan diferent als altres països. Per exemple, quan vaig estar a Qatar, vaig pensar: “Déu meu, al menys a nosaltres ens deixen certa llibertat!”, però tots dos països tenen un gran problema amb la desigualtat entre gèneres i la manca d’empoderament femení. I el mateix passa amb USA, Europa, Índia, Sri Lanka o l’Àfrica sud-sahariana. És global. Llegir les obres de Simone de Beauvoir, Nawal El Saadawi o Fatema Mernissi em va ajudar a confirmar la universalitat del tema.
3. Com pot una dona corrent accedir a la teva plataforma?
A la nostra organització treballem amb més de 500 dones cada any. Tenim projectes a diferents països: Azerbadjan, Espanya, Escòcia, Marroc i tots els països de l’Orient Mitjà. Hi tenim partners a tots que ens ajuden a acostar-nos a tot tipus de dones.
4. Fins a quin punt cal formació per a superar la desigualtat de gènere?
Abans pensava que n’hi havia prou amb la formació per a que la gent tingués una altra opinió sobre el tema. Però tot va canviar un dia que vaig entrevistar una dona de Qatar que tenia un títol de Harvard i era un model a seguir al seu entorn. Quan li vaig preguntar sobre els reptes i limitacions culturals de la dona, em va dir que havia de veure amb el seu marit si podia contestar. Va trucar el seu marit, qui li va prohibir contestar. “Hi ha alguna pregunta més que em vulguis fer?”, va dir. “No, gràcies”, vaig contestar. Va ser un shock per a mi. No n’hi ha prou amb tenir una llicenciatura perquè tenim una consciència interna i una altra d’externa que ens predefineixen la ment.
A la nostra comunitat, hi ha dones que mai no han anat a l’escola i tanmateix tenen una gran sensibilitat pel tema, cosa que molts homes i dones que han estudiat no tenen. Encara existeix la misogínia interna, el patriarcat intern, els dubtes interns. Quan la gent no és conscient del problema i viu a una societat on tothom fa el mateix, ni es planteja el fet de qüestionar les tradicions perquè forma part d’un grup i la cultura ha de romandre tal com està.
5. Encara avui perviuen a molts països pràctiques que només existeixen en nom de la tradició … Com podem fer un reset?
Hi ha moltes tradicions arreu que mostren els orígens del problema de la igualtat de gènere. Però, d’altra banda, a mesura que la societat evoluciona, apareixen també noves tradicions que perpetuen aquesta desigualtat.
A països on l’ablació no és legal però encara es practica, he parlat amb homes i dones educats a l’estranger que estaven d’acord amb la pràctica perquè és una tradició. Com a pràctica cultural, és quelcom creat per la gent pensant que justifica la puresa de la dona. Però, per a fer que canviïn de mentalitat, hem de fer que es plantegin l’origen de l’ablació: què els fa pensar que practicar-la inhibirà el impuls sexual humà de la dona? Només així poden adonar-se.
De tota manera, no hi ha una única manera de solucionar-ho, perquè les mentalitats canvien segons la cultura. La religió ha creat una manera de pensar que ha sobreviscut a través dels segles i cal fer molta feina a nivell psicològic i actitudinal per a superar-ho. A USA veiem com el tema de la igualtat està en un moment crític. Moltes dones que viuen a una de les societats suposadament més obertes han hagut de callar durant vint anys les seves històries d’abusos sexuals.
Estic convençuda, però, que la solució també ens arribarà a través de la ciència, de la tecnologia que fa que canviem el nostre comportament i relacions. Segur que canviarà la nostra manera d’entendre com homes i dones ens veiem els uns als altres.
6. Com ajuden les dones que han tingut èxit a les que estan treballant per a aconseguir-ho?Quin paper té la mentorització en el procés?
Crec fermament en el fet d’ajudar-se mútuament, però no només aprenem de qui ha triomfat. Jo, personalment, aprenc molt de qui no ho ha aconseguit i n’estic profondament agraïda. He après la importància de la solidaritat i de la resiliència per a sobreviure a un entorn complex.
A la nostra plataforma hi tenim una xarxa de mentoring on connectem no només dones, sinó també homes. No volem excloure ningú. Perquè estem construint una societat on no existeix la desigualtat. És essencial crear una solidaritat entre dones i homes per a que aprenguem els uns dels altres.
7. Com a comunitat, com podem contribuir per a crear un entorn d’igualtat d’oportunitats per a tothom? No només entre dones i homes, sinó també entre regions i cultures.
Tots diem que volem crear una comunitat global per a assolir junts objectius vinculats al desenvolupament, però no funciona. Encara no hem canviat la nostra manera de pensar. Encara concebem el món desconfiant de l’altre, cosa que crea un sistema molt egoista. No podem construir un futur millor si el meu objectiu és guanyar el màxim possible i ser el millor. Així no podem crear igualtat d’oportunitats. Els plans de desenvolupament encara estan basats en la idea conservadora que han de generar riquesa econòmica. No aconsegueixen canviar maneres de pensar perquè no creen una nova cultura que ens permeti veure’ns com a iguals. Aquesta és la clau per a poder crear una nova societat amb un nou enfocament moral i uns valors diferents.
Moltíssimes gràcies per inspirar-nos, Sana!
