És curiós, però un dels primers impulsos que té una organització quan detecta una mancança interna (normalment vinculada a resultats o a “fer que les coses passin”) és afegir nivells de management. D’aquesta manera, en el cas d’una empresa jeràrquica, l’estructura feixuga es perpetúa i, en el cas d’una organització petita, s’inicia la jerarquització. En ambdós casos el model s’allunya de l’organització lleugera, sostenible, participativa i orientada a resultats que totes les empreses diuen estar buscant. En conseqüència, anem engreixant les posicions enfocades a tàctica i a estratègia en detriment de posicions d’operativa que, al final, són les que s’encarreguen de fer que els projectes ideats per l’estratègia és facin realitat.
És molt interessant veure com a determinats països (i cada cop més a Espanya), una situació d’aquest tipus es resol utilitzant vies més sostenibles per a l’organització i menys compromeses per a la seva estructura. A la majoria de casos, es contracta experts externs que, de manera individual o en equip, treballen amb la organització per, en un temps establert, superar aquestes mancances i, un cop feta la missió, es retiren. No parlem dels típics projectes de consulting, sino d’accions concretes de professionals que durant anys han format part del món corporate i que actualment són perfils independents que parlen de tú a tú amb les empreses a les quals ajuden perquè, precisament, vénen d’un entorn similar. Les solucions que ofereixen no surten de teories ni d’articles acadèmics (encara que tinguin una formació sòlida), sino de l’expertise de la posició i d’èxits demostrats.
Aquest perfil de professionals augmenta any rere any a països amb entorns laborals tan madurs com el Regne Unit. Allà, un 36% de la població en actiu treballa com a freelance (un total de 2 milions de persones a tot el país) a sectors com tecnologia, recursos humans o sanitat.
Si bé és cert que a Espanya no estem entrenats a la cultura de l’empreneduria (i menys els nascuts abans del 85, educats en un mindset més funcionarial amb desconfiança a emprendre), cada cop trobo més perfils que decideixen iniciar el seu projecte propi per a ajudar les organitzacions des de fora. Són professionals de diverses disciplines per a qui l’entrepreneurship és un model aliniat amb el seu propòsit vital i laboral. El motius són molt diversos: perfils directius que, cansats de corporate politics, decideixen re-escriure la seva carrera; professionals liberals que necessiten estar sempre actualitzats i reinventant-se i que no ho poden fer si treballen full-time per a altri; joves talents que no accepten l’status quo de les macroempreses interessades a contractar-los i decideixen organitzar-se pel seu compte; especialistes que busquen noves maneres d’integrar vida personal i professional i esdevenen amos de la seva agenda, … Són perfils amb una expertise molt valuosa per a les empreses que, en moltes ocasions, no necessiten tenir en nòmina un especialista determinat, pero sí que els cal per a posar en marxa, reforçar o acompanyar un projecte. D’altra banda, el freelance o emprenedor aporta la visió i el coneixement d’allò que està passant “allà fora” perquè, sovint, les forces centrífugues de les grans empreses impedeixen els seus equips de veure altres realitats que les de la mateixa organització.
Al final, es crea un entorn molt interessant, on perfils interns i emprenedors col.laboren per a fer que les coses passin, originant una ecosistema mixte que ajuda les estructures jeràrquiques a avançar cap a una arquitectura més àgil. Jacob Morgan, l’expert a Future of Work, denomina aquests nous entorns empresarials “flatarchies” (que podríem traduir com a “planarquies”), és a dir, la interacció d’una estructura jeràrquica amb una de plana. Sens dubte, en els propers anys veurem com aquest tipus d’organització es potencia, sobretot a les grans empreses que no vulguin perdre el múscul i continuar operant amb èxit. I els perfils emprenedors donaran sentit a aquest nou concepte.
Vivim a la quarta revolució industrial, on la solidesa (o la volatilitat, segons com es miri) d’una feina fixa i d’un projecte freelance pot arribar a ser la mateixa. De manera que, si en alguna ocasió algú ha sentit l’espurna d’emprendre, per què no provar-ho si la proposta de valor ho mereix?
