Recordo que una de les coses que duia pitjor a la meva etapa corporate era que a les reunions sempre s\u2019escoltaven les mateixes veus, amb la qual cosa sempre es prenia el mateix tipus de decisions (i els problemes esdevenien una espiral eterna). Aquelles veus tan pesades aixafaven les altres veus, tot fent-les creure que no tenien res important a dir, o b\u00e9 feien doblegar (o marxar) veus que expressaven opinions diferents. A la meva vida com emprenedora continuo veient aquesta situaci\u00f3 a molts entorns (corporate o no). Quan quelcom col.lectiu queda monopolitzat per una minoria es corre el perill de pensar que aquelles veus representen el tot, per\u00f2 en realitat no \u00e9s aix\u00ed. El resultat deriva en organitzacions que queden raptades, amb la seva evoluci\u00f3 (o involuci\u00f3) supeditada a all\u00f2 que diguin les veus de sempre.<\/p>\n
Com es pot donar la volta a aquesta situaci\u00f3 que porta moltes organitzacions a un carrer\u00f3 sense sortida? Cal analitzar aquest fenomen des del seu epicentre. A la ment de les veus que no callen hi ha una creen\u00e7a fermament ancorada: la seva \u00e9s una veu molt m\u00e9s important que la de la resta. Aix\u00f2 genera entorns amb molt poca o amb nul.la seguretat psicol\u00f2gica, on la gent no se sent c\u00f2moda per a compartir la seva perspectiva, les seves idees o, simplement, per a donar la seva r\u00e8plica a les veus que nom\u00e9s s\u2019escolten a elles mateixes<\/strong>. La din\u00e0mica posterior \u00e9s molt clara: qui t\u00e9 coses a dir i no pot dir-les decideix marxar, cansat de ser considerat un no-res, a la recerca de pastures m\u00e9s verdes on poder contribuir i sentir-se apreciat. Qui es queda \u00e9s perqu\u00e8, per diversos motius, est\u00e0 disposat a que se l\u2019exclogui de la conversa. La veritat \u00e9s que no es pot esperar ni demanar alta contribuci\u00f3 a alg\u00fa que no est\u00e0 convidat a participar a una conversa i que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, donar\u00e0 el seu temps i les seves energies des d\u2019una perspectiva estrictament transaccional<\/strong>. Amb tot all\u00f2 que va lligat a aix\u00f2, \u00e9s clar (per exemple, el fen\u00f2men quiet quitting<\/em> del qual s\u2019est\u00e0 parlant molt actualment).<\/p>\n Com a contrapartida, puc dir que, afortunadament, tamb\u00e9 estic veient un moviment molt interessant a les organitzacions que estan surfejant l\u2019onada amb m\u00e9s agilitat. Les anomeno \u201corganitzacions conversacionals\u201d i s\u00f3n les que aconsegueixen ser una coral, \u00e9s a dir, organitzacions amb abundants converses a tots els nivells, on s\u2019escolten moltes veus i m\u00faltiples perspectives que es tangibilitzen en solucions m\u00e9s poli\u00e8driques i de m\u00e9s abast<\/strong>. En realitat, aix\u00f2 no \u00e9s res nou. En el punt 13 del Toyota Production System, el nemawashi<\/em>, ja se\u2019n parla: pren temps per a aconseguir consens i llavors implementa r\u00e0pidament.<\/p>\n No ens espantem: en una organitzaci\u00f3 conversacional els equips no estan tot el dia fent debats ni filosofant sobre temes eteris i penjant post-its a la paret. En aquest tipus d\u2019organitzaci\u00f3 tothom comparteix la idea que la conversa \u00e9s una eina, un vehicle per a arribar a una finalitat. No \u00e9s \u201cparlar per parlar\u201d, \u00e9s conversar per a assolir la meta que s\u2019ha plantejat. I, tenint en compte que assolir metes, a una organitzaci\u00f3, no \u00e9s un exercici individual sino col.lectiu, m\u00e9s val tenir en compte la diversitat de veus que representen les ramificacions del cam\u00ed que duu on volem arribar<\/strong>.<\/p>\n A\u00edx\u00ed doncs, trencar amb el costum nociu de les veus que monopolitzen converses \u00e9s tan simple (i tan complicat) com afegir noves veus i donar-los for\u00e7a per a que les veus que aixafen esdevinguin una veu m\u00e9s entre moltes. En ple segle XXI cap organitzaci\u00f3 no es mereix (ni es pot permetre) estar raptada per aspirants a monologuistes<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recordo que una de les coses que duia pitjor a la meva etapa corporate era que a les reunions sempre s\u2019escoltaven les mateixes veus, amb la qual cosa sempre es prenia el mateix tipus de decisions (i els problemes esdevenien una espiral eterna).<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":26392,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[154],"tags":[1773,1264,1774,1125,1089,851,1775,456],"class_list":["post-26385","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-conversationalorganisations-ca","tag-diversity-ca","tag-nemawashi-ca","tag-neworganisations-ca","tag-peopleandorganisationrocks-ca","tag-powertothepeople-ca","tag-quietquitting-ca","tag-sexyhr-ca"],"yoast_head":"\n