Em vaig trobar per primer cop l’Andrea tot sortint d’un avi\u00f3 a Sevilla el setembre del 2018. Totes dues \u00e9rem speakers a la mateixa confer\u00e8ncia. Ens vam asseure al costat a l’autocar que ens portava a l’hotel i, quan vam arribar, tothom es pensava que \u00e9rem amigues de tota la vida \ud83d\ude42<\/p>\n
L’Andrea Vilallonga \u00e9s experta en comunicaci\u00f3 i en el paper poder\u00f3s que t\u00e9 la imatge a tot proc\u00e9s comunicatiu. \u00c9s una dona prol\u00edfica a qui no se li resisteix cap format: des de TEDx Talks fins a la TV (on va participar al programa OT com a professora de protocol), des del seu llibre (i m\u00e8tode) #M\u00cdRATE fins al rol com a docent a la seva pr\u00f2pia escola, tot passant per m\u00faltiples confer\u00e8ncies i formacions in-company<\/em>. Veure-la en acci\u00f3 \u00e9s tot un espectacle. Em fascina com una persona tan experta a la seva mat\u00e8ria \u00e9s capa\u00e7 de transmetre-la amb tanta naturalitat.<\/p>\n 1. La imatge va de fora cap a dins o de dins cap a fora?<\/strong> 2. Quina difer\u00e8ncia hi ha entre “ser” i “veure”?<\/strong> 3. Per qu\u00e8 creus que no ens han educat per a mirar-nos?<\/strong> 4. Fins quin punt l’acceptaci\u00f3 de la nostra imatge \u00e9s essencial per a aconseguir una comunicaci\u00f3 efica\u00e7 i aut\u00e8ntica?<\/strong> 5. Per qu\u00e8 ens costa tant ser assertius o acceptar un compliment?<\/strong> Pel que fa a per qu\u00e8 ens costa acceptar un compliment, \u00e9s perqu\u00e8 sentim que tot all\u00f2 positiu que ens passa ho hem de justificar. No ens mereixem res de bo si abans no hem patit per a aconseguir-ho. \u00c9s una manera molt antiga de pensar, molt marcada per les creences religioses m\u00e9s tradicionals. El mateix passa si alg\u00fa et diu que tens molt bon aspecte. Ens justifiquem constantment en comptes d’acceptar que s\u00ed que ens mereixem tenir bon aspecte, que s\u00ed que podem ser feli\u00e7os, que s\u00ed que podem tenir un bon dia sense haver de demanar perd\u00f3 a ning\u00fa. Tenim una esp\u00e8cie de por al fet que, si alg\u00fa ens diu alguna cosa bona, hem de pagar-ne el preu, i aix\u00f2 no \u00e9s cert.<\/p>\n 6. Qu\u00e8 vol dir “netejar la mirada”?<\/strong> Molt\u00edssimes gr\u00e0cies per inspirar-nos, Andrea!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Em vaig trobar per primer cop l’Andrea tot sortint d’un avi\u00f3 a Sevilla el setembre del 2018. Totes dues \u00e9rem speakers a la mateixa confer\u00e8ncia. Ens vam asseure al costat a l’autocar que ens portava a l’hotel i, quan vam arribar, tothom es pensava que \u00e9rem amigues<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":24036,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[154],"tags":[845,848,846],"class_list":["post-24012","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-andreavilallonga-ca","tag-comunicacio","tag-comunicacion-ca"],"yoast_head":"\n
\nLa imatge es pot considerar bidireccional. Afecta en tots dos sentits i tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada amb qui et veu. Si s\u00e9 qui s\u00f3c, qu\u00e8 vull semblar, les meves capacitats i com s\u00f3c i aix\u00f2 no es reflecteix a l’exterior, no servir\u00e0 de res. De manera que, des de dins, he de treballar l’exterior per a que mostri la imatge que jo vull que es percebi o la que jo crec que s\u00f3c. Si fem aquesta feina ens sentim millor en el nostre interior. El fet de treballar la nostra imatge externa pot fer que els altres (i jo mateix quan em miro al mirall) reaccionin de tal manera que faci augmentar la meva autoestima i, per tant, el meu nivell d’influ\u00e8ncia. <\/p>\n
\nMoltes vegades “som” i no semblem all\u00f2 que som, d’aqu\u00ed molts gaps de comunicaci\u00f3 que tenim amb la resta. \u00c9s important entendre qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que veuen la resta per a poder decidir quin missatge volem transmetre. La ment confon el “veure” amb el “ser”. Quan els altres ens veuen, ja han decidit com som nom\u00e9s pel nostre aspecte, com anem vestits, com ens movem … Sense preguntar-nos si estem o no d’acord. Si no coincideix amb la realitat de qui ets, tenim un problema de comunicaci\u00f3.<\/p>\n
\nPer una q\u00fcesti\u00f3 de moral i de religi\u00f3. Sempre s’ha considerat que mirar-se al mirall era de persona narcisista o vanitosa. Tradicionalment, el fet d’ocupar-se d’un mateix s’ha vist com un acte egoista. Cuidar-se i estimar-se un mateix s’ha venut com a quelcom negatiu. En els darrers anys, amb l’arribada del concepte de creixement personal, som molt m\u00e9s oberts amb aquest tema. Saber qui som \u00e9s important per a viure b\u00e9 i ser m\u00e9s feli\u00e7os. Abans, la felicitat significava que no t’estaves sacrificant prou, per tant no mereixies l’\u00e8xit ni aconseguir res de positiu. Avui ja no es funciona igual, tret per la imatge. La gent que es mira o a qui li agrada treballar la seva imatge encara se’ls considera superficials, en comptes de considerar que la imatge que tenim \u00e9s all\u00f2 que som: el nostre cos, les decisions que prenem quan ens comuniquem amb la resta. No t\u00e9 res a veure amb la vanitat, sin\u00f3 amb el reconeixement d’un mateix i el creixement personal. Si no s\u00e9 qu\u00e8 semblo, no sabr\u00e9 qui s\u00f3c. <\/p>\n
\n\u00c9s clau. Som molt conscients d’all\u00f2 que diem, per\u00f2 no d’all\u00f2 que la resta veu. Tothom s’ha gravat alguna vegada en v\u00eddeo, per\u00f2 normalment no ens reconeixem. El fet de no recon\u00e8ixer la nostra veu, el nostre moviment, el nostre cos \u2026 No ens ajuda a dominar la nostra comunicaci\u00f3 amb la resta. \u00c9s com si domin\u00e9ssim el contingut per\u00f2 no el continent, que \u00e9s all\u00f2 que, en realitat, donar\u00e0 emoci\u00f3 i credibilitat al missatge. L’acceptaci\u00f3 del nostre cos augmenta la nostra credibilitat perqu\u00e8 quan parlem som conscients de la globalitat del missatge que estem transmetent. <\/p>\n
\nL’assertivitat t\u00e9 a veure amb la generositat i amb la toler\u00e0ncia personal d’acceptar que la resta no pensa com nosaltres. Aix\u00f2 no significa que tinguin o no ra\u00f3. Simplement, \u00e9s una perspectiva diferent. Ens costa per la inseguretat que tenim tots. Per aix\u00f2 a Espanya s’interromp sense parar, perqu\u00e8 volem que se’ns senti per a que l’altre no ens pugui contradir. En aquest m\u00f3n hi caben totes les opinions. Que la nostre opini\u00f3 no coincideixi amb la d’una altra persona no vol dir que la nostra no sigui v\u00e0lida.<\/p>\n
\nVol dir enfocar-nos en all\u00f2 que \u00e9s positiu. Podem comen\u00e7ar per nosaltres mateixos i, davant del mirall, centrar-nos en les parts del nostre cos que ens agraden en comptes de fixar-nos en les que no. \u00c9s un exercici que requereix voluntat i persist\u00e8ncia. D’aquesta manera, aprenem a treure’ns partit i a agradar-nos. La mirada estar\u00e0 redirigida cap a on realment hem de mirar. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ho podem fer servir amb els nostres talents. Dediquem molt de temps i d’esfor\u00e7 en millorar on no som excel.lents en comptes de centrar-nos a potenciar all\u00f2 on destaquem, que \u00e9s normalment all\u00f2 que fem f\u00e0cilment i que, a m\u00e9s a m\u00e9s, ens agrada fer. No significa que deixem de banda all\u00f2 que no fem b\u00e9. Senzillament, hem de dedicar-li un percentatge menor del nostre temps. <\/p>\n