La setmana passada va tancar per reformes l’hotel que, durant el darrer any i mig, ha estat com casa meva a Madrid (i ara on trobar\u00e9 un lloc igual?). A la meva darrera nit allotjada all\u00e0, quan vaig arribar a la meva habitaci\u00f3, l’equip de recepci\u00f3 m’havia deixat un ram de roses de te a la tauleta de nit, amb una nota personalitzada d’agra\u00efment per la meva fidelitat setmana rere setmana. Em va semblar un gest d’agra\u00efment tan aut\u00e8ntic i hum\u00e0 que se’m va fer un nus a la gola i vaig baixar a abra\u00e7ar la recepcionista que feia el torn de nit. I ara compto els mesos que falten fins que el meu hotel torni a obrir.<\/p>\n
La gratitud \u00e9s un dels sentiments m\u00e9s poderosos i inspiradors que hi ha.<\/strong> A la majoria de persones que conec (tret de poc honroses excepcions), crea comprom\u00eds i les ganes de correspondre<\/strong> d’alguna manera que faci sentir b\u00e9 l’altra persona. La gratitud i el reconeixement ens fan redescobrir una manera verdaderament humana de relacionar-nos en positiu<\/strong> que ens inspira, ens energitza i, sens dubte, amplifica les nostres accions i els seus resultats. <\/p>\n El fet que encara trobem que els gests de gratitud sincera s\u00f3n quelcom sorprenent significa que encara tenim un llarg cam\u00ed a fer pel que fa a l’acceptaci\u00f3 i l’adquisici\u00f3 de sentiments positius a la nostra vida quotidiana<\/strong>. Aquest fet no \u00e9s cap trivialitat. Com a humans, en una etapa de la hist\u00f2ria recent, ens hem apoltronat en un model d’as\u00e8psia emocional<\/strong> que ha provocat, entre moltes altres coses, que, a determinats entorns empresarials, una persona somrient i amable es pot arribar a considerar “fluixa” o “poc professional”. Aquest tipus d’empreses acostumen a estar ancorades en un feixuc model command & control del segle XX, amb tots els desavantatges que aquest model representa en el m\u00f3n actual. El principal de tots \u00e9s, sens dubte, la dram\u00e0tica dificultat per a atraure i retenir talent<\/strong> (malgrat que moltes ofereixen paquets salarials -no de beneficis- aparentment interessants). Estic conven\u00e7uda que la manca de talent acabar\u00e0 matant en el mig termini aquestes empreses que intenten prescindir de la millor capacitat dels humans: la de generar i potenciar sentiments positius.<\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 passaria si una organitzaci\u00f3 bas\u00e9s les seves eines i standards vinculats a la relaci\u00f3 amb els seus clients interns i externs en la gratitud i el reconeixement?<\/strong> Des d’un agra\u00efment sincer a la persona que confia en el teu producte fins a eines de desenvolupament (i fins i tot de compensaci\u00f3) basades en el reconeixement m\u00e9s all\u00e0 de les m\u00e8triques. Quin efecte tindria a la psique col.lectiva de la organitzaci\u00f3 i el seu impacte a la societat? Segurament, seria quelcom semblant all\u00f2 que jo vaig sentir quan vaig veure aquelles roses a la tauleta de nit de la meva habitaci\u00f3 al meu hotel de Madrid. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La setmana passada va tancar per reformes l’hotel que, durant el darrer any i mig, ha estat com casa meva a Madrid (i ara on trobar\u00e9 un lloc igual?). A la meva darrera nit allotjada all\u00e0, quan vaig arribar a la meva habitaci\u00f3, l’equip<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":23996,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[154],"tags":[334,841,842,802,844],"class_list":["post-24007","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-autenticitat","tag-commandcontrolisdead-ca","tag-gratitud-ca","tag-reconeixement","tag-sentimentspositius"],"yoast_head":"\n