Era agost del 2011 i jo era a Washington per temes acad\u00e8mics. Una nit, amb uns quants companys de classe, v\u00e0rem agafar un taxi per a anar a sopar. An\u00e0vem comentant una de les sessions del dia que parlava d\u2019entrepreneurship. Tots \u00e9rem europeus i debatiem les percepcions del concepte als nostres pa\u00efsos. El conductor del taxi, un home molt eixerit d\u2019uns cinquanta anys, va entrar a la conversa desenfadadament i ens va explicar la seva hist\u00f2ria. I el que ens va explicar va ser molt m\u00e9s revelador que el que ens havia exposat el professor (fant\u00e0stic, per cert) aquell mat\u00ed. \u201cJo tenia una llibreria a Georgetown\u201d, va comen\u00e7ar. \u201cEra el somni de la meva vida\u201d. En aquella llibreria va passar uns anys meravellosos tot recomanant llibres als seus clients i, de cop i volta, van apar\u00e8ixer al mercat els Ebooks. \u201cVaig veure com el meu negoci comen\u00e7ava a perdre, a perdre \u2026 Fins que vaig haver de tancar\u201d. Ens v\u00e0rem quedar silenciosos i preparats per a continuar la conversa tot parlant sobre com n\u2019\u00e9s, de fat\u00eddic, que els negocis es vegin obligats a tancar. Per\u00f2 el conductor, amb un somriure, va continuar amb la seva historia: \u201cVaig tancar la llibreria i em vaig preguntar: Qu\u00e8 m\u2019agrada fer? Qu\u00e8 faig b\u00e9?. Com que m\u2019agrada molt conduir, vaig decidir fer-me taxista. I vaig pensar: Qu\u00e8 caram! Si no pots contra ells, uneix-t\u2019hi! I vaig decidir tamb\u00e9 fer-me professor d\u2019Ipad. Avui s\u00f3c tan feli\u00e7 com quan tenia la llibreria. M\u2019encanta connectar amb els meus passatgers al taxi i ensenyar les iaies del meu barri a fer facetime amb els seus n\u00e9ts amb l\u2019Ipad\u201d. Ens v\u00e0rem quedar muts davant la gran lli\u00e7\u00f3 que ens acabava de donar aquell home de Virginia del Nord. I aquella historia porta ressonant al meu cap desde llavors.<\/p>\n
Fa uns anys, es parlava dels famosos entorns VUCA (Volatility, Uncertainty, Complexity and Ambiguity) com el new normal. I, efectivament, ha estat aix\u00ed. Fa uns mesos, s\u00f3c m\u00e9s conscient que mai de la volatilitat i del canvi i del valor tremendament positiu que ambd\u00f3s valors representen. Les generacions canvien. Les societats canvien. Per tant, l\u2019status quo i la manera com s\u2019estructuren les organitzacions ha de canviar tamb\u00e9. Si d\u2019aqu\u00ed 15 anys el 65% de les criatures que avui t\u00e9nen entre 6 i 9 anys estaran treballant a feines que avui encara no existeixen, m\u00e9s val que tots comencem a fluir amb els temps i deixem de pensar en el passat, l\u2019status o en com s\u2019han fet sempre les coses.<\/p>\n
El concepte entrepreneurship em sembla una manera m\u00e9s que interessant d\u2019abra\u00e7ar aquest new normal. De la mateixa manera que, al seu moment, em va fascinar el conductor professor d\u2019Ipad, estic descobrint infinitat de professionals que han fet de la seva passi\u00f3 la seva proposta de valor i s\u2019han redissenyat sense haver de partir de zero. Simplement, han reformulat la seva oferta tot adaptant-la als nous temps o a la seva nova situaci\u00f3. D\u2019aquesta manera, un periodista sense diari es converteix en un influencer amb el seu blog, un ex recursos humans es reinventa com a CV advisor o un antic director d\u2019una cadena hotelera \u00e9s ara consultor de customer experience per a boutique hotels. La capacitat d\u2019observar, analitzar, adaptar-se i assumir riscs est\u00e0 a la natura humana i, tot i que algunes generacions a determinats pa\u00efsos no hem estat entrenades per a esdevenir emprenedors, cada cop \u00e9s m\u00e9s evident que un contracte fix pot ser tan vol\u00e0til com un projecte freelance. Benvinguts al new normal! I benvinguts al new me!<\/p>\n
Redissenyar-se \u00e9s quelcom intr\u00ednsec al pensament emprenedor que pot desenvolupar-se tan dins com fora de l\u2019empresa. Les noves organitzacions valoren la intrapreneurship dels seus col.laboradors com una nova compet\u00e8ncia. Els intrapreneurs aporten a l\u2019estructura empresarial el m\u00fascul, l\u2019autonomia i la contribuci\u00f3 que caracteritza l\u2019emprenedor. En temps de canvi, el futur d\u2019una organitzaci\u00f3 monol\u00edtica, que funciona per inercia, amb un status quo molt marcat, on les aportacions dels col.laboradors no s\u00f3n gaire valorades i on cadasc\u00fa est\u00e0 aferrat a la seva cadira, ser\u00e0 incert. A estructures empresarials m\u00e9s lleugeres, on un cap \u00e9s un player, amb col.laboradors disposats a proposar idees que sacsegin positivament l\u2019organitzaci\u00f3 (\u00e9s a dir, m\u00e9s disruptius i m\u00e9s avesats a innovar) i acostumats a estar \u201cfora de la capsa\u201d, les probabilitats de surfejar exitosament seran molt m\u00e9s altes.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, com a professional o com a organitzaci\u00f3, em redissenyo, ergo existeixo. I segur que quan ens mirem al mirall despr\u00e9s del canvi ens agradarem m\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Era agost del 2011 i jo era a Washington per temes acad\u00e8mics. Una nit, amb uns quants companys de classe, v\u00e0rem agafar un taxi per a anar a sopar. An\u00e0vem comentant una de les sessions del dia que parlava d\u2019entrepreneurship.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":22480,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[154],"tags":[218,233,237,238,219,239,225],"class_list":["post-22664","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-do-what-you-love","tag-emprenedoria","tag-new-em","tag-noves-carreres","tag-proposit","tag-redisseny-professional","tag-talent"],"yoast_head":"\n