Viatjo molt sovint per feina i estic acostumada a passar temps esperant als lounge dels aeroports, principalment a ciutats nordeuropees. All\u00e0 tinc l\u2019oportunitat d\u2019observar la gent i els seus comportaments. Amb moltes hores invertides, puc arribar a fer la seg\u00fcent classificaci\u00f3 de viatgers que visiten un lounge: 80% homes professionals, 15% dones professionals, 5% parelles o fam\u00edlies en viatge de lleure. Aquesta proporci\u00f3 es mant\u00e9 independentment de la companyia a\u00e8ria o de la ciutat i sempre penso el mateix: per qu\u00e8 hi ha tan poques dones que viatgen per feina? Algun d\u2019aquests homes preferiria estar a casa amb els seus fills?<\/p>\n
L\u2019associaci\u00f3 de rols per g\u00e8nere \u00e9s un anacronisme que, afortunadament, els nascuts despr\u00e9s del 1985 t\u00e9nen superat, de manera que em permeto ser optimista en aquest punt els propers anys. Tanmateix, per als nascuts abans, el discurs de la conciliaci\u00f3 feina-fam\u00edlia encara t\u00e9 una doble vessant. La pressi\u00f3 social i l\u2019autoprogramaci\u00f3 passen factura, provocant que moltes dones abandonin llurs carreres i que molts homes acceptin un paper secundari a l\u2019ecosistema familiar. \u00c9s un fen\u00f2men que passa a tots els pa\u00efsos, independentment de com siguin les baixes de maternitat o els horaris de feina.<\/p>\n
Resoldre la inc\u00f2gnita de l\u2019equilibri entre vida laboral i privada \u00e9s la punta de l\u2019iceberg del debat societat-empresa. Si mirem enrere, els moviments socials provocats per la revoluci\u00f3 industrial (que van originar el primers departaments de recursos humans, antigament anomenats \u201cpersonal\u201d) van fer pal\u00e8s que la societat act\u00faa de palanca per a fer evolucionar l\u2019empresa. A tot canvi de cicle (marcat per la seva corresponent revoluci\u00f3) hi ha un moment d\u2019impasse en el qual la societat i l\u2019estil o costum de l\u2019empresa no co\u00efncideixen. Per\u00f2 la historia ens demostra que l\u2019ajustament arriba, fins el proper canvi d\u2019\u00e8poca. I aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant ara mateix.<\/p>\n
La societat est\u00e0 anant per davant de l\u2019empresa. No t\u00e9 sentit que, en un temps d\u2019hiperconectivitat, on tothom est\u00e0 localitzable les 24 hores i ja no hi ha dist\u00e0ncies al globus, s\u2019estigui parlant de jornades de 40 hores (o m\u00e9s) asseguts a una cadira. \u00c9s arcaic.<\/p>\n
A les confer\u00e8ncies, admirem casos d\u2019\u00e8xit d\u2019empreses amb horaris flexibles, espais humans, f\u00f2rmules no presencialistes (blended work), treballs per projectes i\/o resultats en comptes de per hores, pol\u00edtiques on el que compta \u00e9s la contribuci\u00f3 del treballador \u2026 Mirem aquests exemples amb la boca oberta i pensem: \u201cTant de bo la meva empresa fos aix\u00ed!\u201d. Doncs, a qu\u00e8 esperem? Aquestes empreses les formen persones, igual que les nostres. Simplement, elles ja han fet el clic social (que va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una decoraci\u00f3 cool). Moltes corporacions que s\u2019han passat d\u00e8cades autoproclamant-se customer centric veuen com aquestes noves organitzacions les avancen nom\u00e9s canviant la perspectiva: tot fent que el seu primer customer sigui l\u2019intern. Benvinguts a les organitzacions human centric!<\/p>\n
No hi ha dubtes: el nou talent que totes les empreses desitgen i cerquen desesperadament escollir\u00e0 treballar a una organitzaci\u00f3 human centric (encara que una gran empresa \u201cconvencional\u201d estigui disposada a pagar-li m\u00e9s). L\u2019experi\u00e8ncia satisfact\u00f2ria com a client intern impacta positivament en els resultats de l\u2019organitzaci\u00f3, que esdev\u00e9 una de les admirades lovemarks, m\u00e9s atractiva per al client global (intern i extern).<\/p>\n
L\u2019empresa no \u00e9s un ent a\u00efllat: \u00e9s un dels agents que ha de contribuir a fer de la nostra una societat millor. L\u2019empresa human centric \u00e9s una de les claus per a ajudar tota persona (sigui home o dona, amb parella o sense, amb o sense fills) a conciliar la seva vida personal i laboral. Si est\u00e0 demostrat que els resultats s\u00f3n excel.lents i els treballadors s\u00f3n els primers ambaixadors d\u2019aquestes empreses, on est\u00e0 el fre? A una mentalitat del segle passat? L\u2019aven\u00e7 social i generacional \u00e9s inexorable: estem tornat a all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0. I abra\u00e7ar aquesta nova realitat ja no \u00e9s quelcom opcional: el concepte human centric ha arribat per a instal.lar-se. I, qu\u00e8 hi ha de m\u00e9s hum\u00e0 que adaptar-se? El lema renovar-se o morir funciona tamb\u00e9 per a les organitzacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Viatjo molt sovint per feina i estic acostumada a passar temps esperant als lounge dels aeroports, principalment a ciutats nordeuropees. All\u00e0 tinc l\u2019oportunitat d\u2019observar la gent i els seus comportaments. Amb moltes hores invertides, puc arribar<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":22482,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[154],"tags":[228,222,227,314],"class_list":["post-22662","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-associacio-de-rols","tag-noves-organitzacions","tag-organitzacio-human-centric","tag-work-life-integration-ca"],"yoast_head":"\n