Somnis compartits

Ho confesso. Normalment, tinc molt poca fe en els presidents o directors generals de les empreses. És ben cert que no passa amb tots, però la gran majoria són perfils que, tancats dins la seva esfera d’estratègia, es relacionen una mica amb la tàctica i ben poc o gens amb les operacions. De fet, penso que els canvis reals dins una organització no ho són per iniciativa dels seus directors, sino per les persones que trobem a les operacions (de vegades, pot passar que fins i tot les operacions fa anys que han canviat quan la direcció, a anys llum de la realitat, decideix engegar un projecte de transformació perquè ni se n’han adonat que el canvi ja ha passat).

Tanmateix, a arrel d’una experiència que he viscut recentment a una empresa que estic començant a conèixer per dins, avui vinc a trencar una llança pel col.lectiu de presidents i directors generals autèntics i inspiradors. M’explicaré. L’empresa que avui ens ocupa és una marca icònica que va néixer a Espanya fa 75 anys i que avui està guiada pels dos fills del fundador (tots dos pertanyen a la generació baby boomer). Em varen contactar a través de l’àrea comercial i de recursos humans per a fer un workshop d’storytelling i neurovendes per a les seves directores de botiga a la propera convenció. Em va sorprendre molt gratament que, dies abans del workshop, un dels presidents, el més present a l’operativa de botiga, em va voler conèixer i parlar del contingut del meu workshop. Ell havia de tancar la sessió, just després de la meva sessió, i volia veure quins n’eren els continguts per així llançar un missatge alineat com a tancament. Normalment, cap president em ve a preguntar de què parlaré abans d’un workshop i, de fet, molt pocs estan presents quan faig sessions per a perfil de l’operativa (en canvi sempre hi són quan ho faig per a perfils de direcció). El dia assenyalat, el president va aparèixer puntualment al workshop i el va seguir atentament. Quan vaig acabar, l’home es va alçar i, amb tota humilitat i molt emocionat, va agrair a encarregades i a tot l’equip que estava present a la sala la feina conjunta que feien cada dia i que havia convertit la marca, 75 anys després d’obrir les seves portes per primer cop, en la materialització d’un somni. Llavors, totes les directores de botiga, emocionades i amb llàgrimes als ulls, es varen anar aixecant espontàniament per anar a abraçar el president que, visiblement commogut, feia dos petons i s’adreçava pel nom a totes i cadascuna de les persones que responien pels seus punts de venda.

Mai abans a la meva vida no havia vist perfils de l’operativa que abracessin tan sincerament un perfil de direcció, que corresponia a l’abraçada amb la mateixa emoció. “Tots l’estimem molt”, em deien les directores de l’àrea comercial i de hr. Totes dues venien d’altres empreses rellevants, coneixien altres models empresarials i em parlaven amb reconeixement sincer de tot allò que vivien qüotidianament en aquella empresa. Llavors vaig entendre’n la longevitat i també absència de competidors comparables al mercat. De tornada a casa, vaig intentar pensar quant de temps feia que ningú no em parlava d’”estimar-se” a una empresa.

Vaig sortir d’aquella sessió francament inspirada. El meu propòsit diari, a cada projecte que faig, consisteix a intentar reduir les nefastes distàncies que hi ha entre estratègia, tàctica i operativa que provoquen la deriva de tantes i tantes empreses. Aplanar l’estructura piramidal tot fent que direcció i operacions (que estan a la vora del client) s’uneixin en una entesa comuna, que és l’aventatge competitiu més gran que pot tenir una organització. El somni d’una empresa de 75 anys, compartit per les quatre generacions que hi treballen, és també el somni per al qual aquesta shaker pica pedra cada dia. I, la bona notícia, és que els somnis col.lectius els podem fer realitat entre tots.

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link