7 minuts amb l’Ezequiel Sánchez

Durant molts anys, l’Ezequiel i jo vàrem treballar per a la mateixa empresa (ubicats en diferents ciutats) però, curiosament, mai no ens vàrem conèixer en persona. Casualitats de la vida, ha estat precisament a la nostra etapa com a emprenedors que he tingut la sort de coincidir amb ell a projectes i clients comuns.

És dels poquíssims CEO que conec que han estat capaços de reinventar-se més enllà d’un rol corporate. Sens dubte, perquè porta l’empreneduria de sèrie i està naturalment orientat a l’acció. Expert en estratègia, innovació i retail, l’Ezequiel és un perfil polifacètic (assessor a diversos boards, professor a l’IE, TED speaker, business angel, mentor d’start-ups, …) però sempre amb un clar fil conductor: defensar l’ecosistema com a model per a fer evolucionar sosteniblement les organitzacions (i els seus comptes de resultats).

1. Què vols dir quan parles d’ “ecosistema”?
Fa uns anys, el paradigma de la competència estava centrat en allò que una empresa era capaç de fer amb els seus recursos i capacitats. Avui això ha canviat i l’enfocament competitiu és allò que una empresa és capaç de fer amb els recursos i capacitats dels socis que comparteixen un objectiu comú. Això és l’ecosistema: les relacions que una empresa és capaç d’establir amb socis, col.laboradors i fins i tot competidors per a desenvolupar una solució que competeix amb la solució que un altre grup d’empreses ha desenvolupat. Es crea valor de manera conjunta. Això significa reconèixer que una part important del valor que genera una empresa està passant fora de les seves nòmines, de manera que la nostra solució serà proporcionalment millor a la nostra capacitat d’interactuar i d’apalancar-nos sobre els recursos que hi ha al nostre ecosistema. Això hi ha empreses que fa anys que ho han entès i formen part d’un sistema d’innovació oberta que els permet generar solucions inigualables pel que fa als recursos i capacitats d’una sola empresa.

2. Com està canviant el business code en els darrers 5 anys?
L’augment de la competència i l’entrada de nous operadors amb visions distintives està estovant les consciències. Crec que les companyies s’estan obrint i intentant col.laborar amb més recursos de l’entorn. Fa uns anys buscàvem les solucions dins. Ara, l’expectativa és que la solució pugui venir de l’entorn. Gran part del talent està fora de les nostres empreses i hem d’interactuar-hi. Això ha generat una visió molt més àmplia de les nostres capacitats de gestió, motivació i lideratge.

3. Per què es parla tant d’estratègia i tan poc d’operacions?
Les operacions estan al servei de l’estratègia i han de respondre als objectius i intencions que planteja. És cert que en els darrers anys han existit algunes empreses que des de les seves operacions excel.lents han estat capaces de revolucionar el concepte estratègic que existia en alguns sectors. Ha passat a indústries com la moda, els viatges, l’entreteniment i també molt a restauració. Aquests exemples han creat una nova visió estratègica fonamentada en les operacions. Sí que estic observant darrerament i no se’n parla tant de la importància de la tàctica. Des d’un servei ràpid amb les operacions som capaços de generar petites posicions d’avantatge cojuntural sobre competidors gràcies a la nostra capacitat de ràpida reacció. És un concepte que uneix les operacions i l’estratègia.

4. Un consell que sempre dones a les teves start-up.
Com a inversor en projectes amb potencial de creixement, la meva recomanació principal és identificar ràpidament on tens el coll d’ampolla. Si apliquem una visió sistèmica a l’empresa, sempre existeixen limitacions en els projectes i no sempre són de contingut econòmic, més aviat estan lligats a les capacitats i la connectivitat amb l’entorn. Identificar quan abans millor aquestes limitacions, aconseguir resoldre-les i desplaçar-se cap a noves limitacions no deixa de ser l’objectiu principal d’una start-up. Si deixes d’identificar aquestes limitacions és que estàs mort o que ja has venut l’empresa …

5. Quin paper tenen les persones en aquest moment clau de reinvenció organitzacional?
Estem vivint un temps apassionant on els paradigmes estan canviant i hem de conviure entre models organitzatius nous i d’altres més tradicionals. En aquest context estic acostumat a veure a les organitzacions “líders clandestins” que són capaços de fer avançar organitzacions menys desenvolupades gràcies a la seva passió, visió i empenta. És gent capaç de formar-se de manera autònoma, provar noves maneres de treballar, convèncer als altres per a que ho apliquin i es resisteixen a treballar d’una manera obsoleta. Crec que aquesta capacitat de fer avançar les organitzacions gràcies a persones que s’estan reinventant constantment serà un dels factors d’èxit amb més gran impacte. Altres empreses, però, s’assemblen més a l’administració amb els seus terminis, procediments i capacitats.

6. Com penses que es redibuixaran els famosos “comitès de direcció”?
En el món Agile de què us parlava, considero que el comitè de direcció és el primer òrgan a evolucionar. Des del meu punt de vista, ha d’agafar un rol d’sponsors d’iniciatives per a que grups i equips de la organització les puguin abanderar i desenvolupar amb un lideratge distribuït. Crec que la rapidesa rau a la capacitat d’execució des de les bases amb el suport d’un comitè de direcció receptiu a les propostes ascendents i no tant en una visió descendent de desplegament en cascada d’objectius com moltes empreses continuen fent.

7. Apunta algun sector on vegis oportunitats per a crear valor.
Considero que hi ha una gran oportunitat per a les empreses de mida mitjana (allò que al nord d’Europa consideren les companyies de fins a 300 milions d’euros) que tenen un potencial de creixement molt interessant perquè tenen una estructura superior a les petites empreses però, alhora, tenen la possibilitat de reaccionar sense la feixuguesa que acostumen a tenir moltes corporacions. A Espanya no hi ha tantes empreses d’aquest tipus, però que les que hi ha estan tenint un desenvolupament molt bo i poden competir a nivell internacional d’una manera molt efectiva. De fet, sovint, els fons de capital risc estan baixant els seus límits per a poder incloure en el seu focus d’operacions aquest tipus de companyies. En un mercat polaritzat entre molt grans i petites, hi ha un forat molt atractiu per a les empreses mitjanes.

Moltíssimes gràcies per a compartir la teva perspectiva amb nosaltres, Ezequiel! Prenem nota!

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link