7 minuts amb la Cristina Salvador

La Cristina Salvador s’autodefineix com una Empathy Catalyst i no puc estar-hi més d’acord. Fundadora de l’agència de comunicació Both People&Comms i de la plataforma de transformació CultHunting, els projectes de la Cristina combinen art, empatia, cultura i disrupció per a resoldre els grans reptes organitzacionals.

Ens vam conèixer tot just fa un any a la plataforma Womanthon, on totes dues som mentores. Veure la Cristina impartint una sessió sobre comunicació és una delícia. Avui, que és el seu aniversari, parlem amb ella sobre la seva passió.

1. Quin paper té avui la comunicació a les organitzacions?

La comunicació juga un paper -i encara l’hauria de jugar més- facilitador, motivador i inspirador. Les converses, els missatges creen realitats. Les paraules que fem servir, les connexions que generem són la base de com treballem a les empreses.

Es confon informació (et dono dades, indicacions, ordres) amb comunicació (et reconec, empodero, escolto, acompanyo i també influeixo i inspiro). El gran èxit d’un líder avui és el de ser un gran comunicador que sàpiga inspirar per a que les persones no només sàpiguen quina és la seva funció, sinó que estiguin íntimament compromeses amb ella i amb el propòsit compartit de l’empresa.

La comunicació és com el rec sanguini del nostre cos, que permet que totes les parts estiguin connectades. Com el rec sanguini, una comunicació que no flueix és símptoma d’una organització que no està sana.

2. En un moment on la infoxicació, les fake news i la postveritat estan a l’ordre del dia, com podem distingir la informació “de veritat”?

En comunicació sempre diem que la percepció marca la realitat. No hi ha una única veritat, cada persona té el seu filtre personal. Però sí que hi ha fets incontestables i el principi de la veracitat. Tota veritat és subjectiva, però el punt de partida és la voluntat de veracitat. En canvi, les fake news i la postveritat és basen en fets falsejats o directament en mentides o rumors objectius, sense cap voluntat de veracitat però sí de manipulació o d’influència negativa en reputació. Hauríem de ser més crítics amb el criteri de veracitat, amb la no manipulació dels fets per a preservar l’honor de les persones i fins i tot del sistema democràtic. Els “alternative facts” d’en Donald Trump són una gran amenaça pel segle XXI.

3. Comunicació i propòsit … Com es relacionen tots dos conceptes?
Com deia abans, la comunicació té un component emocional que va més enllà de la informació. Informació és saber què fer, comunicació és voler fer-ho i entendre per què ho fas. Això és el propòsit, un perquè compartit, una meta comú. Una organització sense propòsit compartit és una organització sense ànima, on el driver central és el profit, l’èxit, el creixement numèric … L’autorrealització humana que tots perseguim és un sentiment intangible, difícilment lligat a una xifra numèrica. Les organitzacions que triomfaran al segle XXI són aquelles que prioritzen purpose a profit. Perquè el purpose atrau talent (treballadors i col.laboradors), clients i usuaris, còmplices i, en conseqüència, també profit. La recerca prioritària del profit per damunt de tot ens porta a l’autarquia, a estar aïllats. I aquest segle és el moment de les aliances.

4. Quin rol juga l’empatia dins del procés de comunicació?
La comunicació és un procés bi o multidireccional que es basa en la interacció. No hi ha diàleg sense empatia. És ben cert que hem de tornar a alimentar l’empatia perquè massa sovint assistim a “pretesos” diàlegs que són en realitat una concatenació de monòlegs. L’estrés, l’individualisme i fins i tot el filtre bombolla de les xarxes socials ens duen a estar tancats en nosaltres mateixos. A creure només la nostra “veritat”, a no veure l’ “altre”. A la societat del selfie. L’empatia ens permet entendre, influir, cooperar, negociar i generar acció. Sense empatia mai no serem agents de canvi, líders, companys, amics o referents reals. És clau alimentar la nostra capacitat d’entendre i connectar amb la resta.

5. Fins a quin punt la comunicació és essencial en un procés de transformació?
La diferència entre un procés de canvi i un de transformació és que, en el cas del canvi, passem d’un escenari A (“as is“) a un de B (“to be“), que està perfectament dibuixat i podem anticipar. Tanmateix, en els processos de transformació canviem cap a un futur incert, que no podem preveure. No hi ha res més difícil per a la ment humana que endinsar-se en allò desconegut. El nostre cervell reptilià, el nostre instint de supervivència, desperta totes les alarmes per a evitar que això passi. Hem d’entendre la psicologia humana per a poder acompanyar en un procés de transformació. La comunicació ens ajuda a escoltar les pors i les barreres, descobrir les esperances i els recursos (que són palanques de canvi) i, a partir de tot això, crear un relat que ens permeti reduir l’ansietat i incrementar la il.lusió, acompanyant constantment les persones -amb els seus diferents ritmes- en el procés, tot visualitzant els avenços i dialogant sobre millores.

6. Com pot la cultura potenciar la comunicació i a la inversa?
Cultura i comunicació són dues cares de la mateixa moneda. La comunicació és l’expressió de la cultura corporativa. És alhora mirall i altaveu de la cultura. El propòsit i els valors compartits d’una organització queden plasmats en el llenguatge (verbal i no verbal), a les paraules emprades, a les connexions humanes de cadascuna de les persones que hi pertanyen. La comunicació no és només un discurs del CEO, una campanya a la Intranet, un programa de voluntariat corporatiu o una convenció. La comunicació es produeix a cada interacció entre persones, cada dia, i construeix cultura.

Moltíssimes gràcies per inspirar-nos i per molts anys, Cristina!

Sense comentaris

Publica un comentari

Uneix-te a la 
COMUNITAT SHAKER
Estaré encantada de mantenir-te al dia!
APUNTA'T
close-link